DUGi

Escola primària a Marsassoum: una construcció adaptada al territori

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21390

Al Senegal hi ha regions on només el 50% dels infants en edat escolar tenen accés a l’educació i les aules solen estar massificades, arribant a 80 estudiants per classe degut al limitat nombre d’infraestructures disponibles. Tot i ser un dels països amb major estabilitat política i econòmica del continent africà, les seves escoles d’educació primària i secundària tenen una baixa taxa d’alfabetització (prop del 43%) i de matriculació. El 38% dels estudiants de primària abandonen l’escola abans d’arribar a l’educació secundària. Com a resultat d’això, molts infants són víctimes del treball infantil, la mendicitat o la venda al carrer. S’esti¬ma que al voltant de 100.000 infants senegalesos deambulen pels carrers demanant diners i menjar. Les conseqüèn¬cies de la crisis educativa en la societat són: estrés econòmic, violència i delinqüència, falta de civisme i comunitats amb greus dificultats en general. Arran d’aquesta problemàtica, un grup de persones es va organitzar per crear l’associació LBMS (Let’s Build My School), amb la missió de construir escoles en àrees remotes per donar l’oportunitat a cada infant d’un futur millor i participar en el desenvolupament econòmic del seu país. Per això, van organitzar un concurs on podia participar qualsevol perso¬na que aportés una solució vàlida, tant individualment, com en equips. Un dels propòsits actuals de l’associació és construir una escola primària a Marsasoum, un poble de la regió de Séd¬hiou, al Senegal. L’enfocament de la construcció es basa en utilitzar materials reciclats d’origen local i en actuar com a labo¬ratori d’investigació de tècniques de construcció innovadores i de baix cost. Aquesta iniciativa permet a la comunitat local implementar les habilitat i tècniques adquirides on i quan sigui necessari. Aquesta tranferència d’habilitats els dóna oportunitats pràctiques i rendibles per expandir el seu poble, construir cases i agre¬gar més aules a una escola. La proposta de l’escola ha tingut en compte tots els condicionants: la parcel·la (pel que fa a nivell urbanístic i d’orienta¬ció), la comunitat (indicant les necessitats i capacitats de construcció) i la climatologia de Marsassoum (ja que té unes exigències específiques). Els aspectes que han influit més en el disseny han estat: - Les tècniques de construcció. S’utilitzen mètodes fàcils d’executar, d’aprendre i de baix cost. És un aspecte important poder inspirar a les persones de la comunitat per tal que puguin construir les seves pròpies cases utilitzant la citada tècnica. - Els materials. Han de ser locals, ja que importar-los seria massa car. En aquesta zona es troba argila, bambú, sorra, fusta i metalls. - La sostenibilitat. Es tracta d’una comunitat on l’aigua i els aliments són molt escassos. A través de l’arquitectura s’ha de contribuir amb millores que integrarien sistemes de recolecció de l’aigua de la pluja, preveient un espai on cultivar vegetals i una zona per a la cria d’aviram. - El clima. Cal tenir en compte l’alternança d’èpoques de pluges intenses i temporades càlides amb altes temperatures. L’escola ha de preveure tenir zones ventilades de manera natural. L’objectiu principal és crear un espai on els infants aprenguin, creixin i es relacionin entre ells. Per això, les classes s’arti¬culen al voltant d’un pati central, que aporta ombra i frescor a l’espai. Les sales s’organitzen amb tres ales independents però connectades entre elles. En aquests blocs s’hi troben les set aules, la biblioteca, una aula auxiliar, els banys, els despatxos i una cantina. Es comuniquen a través d’un porxo exterior cobert. Totes les sales compten amb un sistema de finestres amb lamel·les que permeten la relació directa amb el pati, l’entrada de llum quan és necessari i la privacitat quan es requereix. Els sistemes constructius s’han dissenyat basant-se en els materials que es poden trobar a la ciutat de Marsassoum i amb els que els membres de la comunitat estan acostumats a treballar. Aquest són, bàsicament, la terra per als murs, el ciment per a la base i el metall per a la coberta. Els fonaments són sabates corregudes de formigó ciclopi i una riostra de formigó armat. Aquí s’hi aixequen els murs de càrrega amb blocs de terra comprimida (BTC), compostos per argila, llim, sorra i grava. A tots aquests materials en la seva forma natural i, per estabilitzar-los, s’hi incorpora ciment en un 7%. La coberta està formada per una estructura d’encavallades metàl·liques que es recolzen sobre els murs de BTC. A so¬bre es cobreix amb una xapa nervada de zinc. L’encavallada separada la coberta de l’edificació per permetre la ventilació constant i, juntament amb un sostre lleuger de bambú teixit, evitar la transmissió de la calor a l’interior. Les fusteries estan pensades perquè les puguin realitzar els propis serrallers de la ciutat. Es tracta de finestres me¬tàl·liques amb lamel·les orientables i plegables cap a dalt. Al situar les obertures de manera oposada en totes les sales, s’aconsegueix una ventilació creuada permanent. En el cas dels tancaments exteriors, es busca un acabat estètic i natural; així doncs, no es necessita un recobriment o aca¬bat especial, cosa que ajudarà a disminuir els costos. Els murs de BTC tenen una espessor suficient per garantir un com¬portament higrotèrmic adequat. Pel que fa a les particions interiors, també s’utilitzen els blocs de BTC deixats vistos. Les instal·lacions, s’han dissenyat a través de sistemes que aporten beneficis relatius al cost i a la sostenibi¬litat. Es prioritzen les conduccions enterrades i, si això no és possible, es realitzen vistes