DUGi

Transformació de l’edifici des sindicat des Vi de Felanitx en Facultat de Belles Arts i Museu d’Art Contemporani.

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21396

Felanitx és una localitat situada al Llevant de l’illa de Mallorca amb dos nuclis urbans significatius: per una banda el nucli històric del municipi i per l’altra Porto Colom. L’àmbit es troba ubicat l’edifici fruit del meu estudi és al límit Nord-oest de la trama urbana del nucli de Felanitx, separat de la mateixa per la via Ma-5120. El Celler Cooperativa de Felanitx, Es Sindicat, fou una Societat fundada al 1919. Es dedicava a la fabricació i venda de vi, producte que fins al 1923 només es comercialitzava a Felanitx. L’edifici, obra de l’arquitecte Guillem Forteza, amb influència de l’arquitectura catalana noucentista en la seva vessant més barroca es va començar a construir el gener de 1920. Les obres finalitzaren el 1922. Paral·lelament a l’aparició de la resta de denominacions d’origen de vins al territori insular, l’activitat d’Es Celler va començar a disminuir fins que a principis dels anys 90 va passar a ser administrat per La Caixa, posteriorment subhastat i venut a un particular i finalment, segons la resolució del 17 de maig de 2001, el Consell Insular de Mallorca va declarar l’edifici com a BIC (Bé d’Interès Cultural), amb categoria de monument. Aturar el Procés de deteriorament i cuidar els seus elements singulars serà un dels pilars fonamentals de la proposta. Es Sindicat és un conjunt d’edificacions de característiques constructives ben diferenciades, despenent del moment en què es portaren a terme. Els tancaments són de Tapial, formigó en massa i formigó armat, marès o bloc de formigó. L’estructura de la coberta és de formigó, acer o fusta i les cobertes són de teula àrab, placa de fibrociment ondulada o rajola cerámica. A mida que es van anar necessitant es van fer diverses ampliacions. Aquestes es construïen a mida que la demanda de vi augmentava i es necessitaven espais més grans per poder dur a terme amb èxit les tasques necessàries per augmentar la seva capacitat productiva. A nivell constructiu es diferencien 4 naus distintes: la de recepció, la de premsat, de fermentació i emmagatzemament del vi. Cada área ha tingut diferents funcionalitats i s’han construït en diferents èpoques la qual cosa fa que el factor temps es noti en la seva aparença. El projecte consisteix en la reconversió d’Es Celler Cooperatiu del Sindicat des Vi en un centre internacional d’Arts Plàstiques que inclogui d’una banda el programa de Facultat de Belles Arts i de l’altre un Museu d’art Contemporani. Aquest programa sorgeix de la intenció existent en l’actualitat, per part del Consell de Mallorca, d’encabir aquests dos programes dins l’edifici.La proposta es fonamenta en els següents punts: D’una banda la mobilitat llunyana que es realitzarà mitjançant cotxe i autobús; per això es facilita la creació d’un nou aparcament que doni servei als nous programes que apareixen al Sindicat. S’observa que el solar que queda dins la trama urbana del poble i que es troba enfront del Sindicat és utilitzat com a aparcament de manera no reglada i que al poble existeix un greu problema d’aparcament. de Belles Arts i de l’altre un Museu d’art Contemporani. Aquest programa sorgeix de la intenció existent en l’actualitat, per part del Consell de Mallorca, d’encabir aquests dos programes dins l’edifici.La proposta es fonamenta en els següents punts: D’una banda la mobilitat llunyana que es realitzarà mitjançant cotxe i autobús; per això es facilita la creació d’un nou aparcament que doni servei als nous programes que apareixen al Sindicat. S’observa que el solar que queda dins la trama urbana del poble i que es troba enfront del Sindicat és utilitzat com a aparcament de manera no reglada i que al poble existeix un greu problema d’aparcament. Per això es pensa que d’alguna manera la intervenció que es realitza pot donar resposta a la necessitat que té el poble quant a la manca de places d’aparcament. Seguint la tendència actual es proposa que aquest nou aparcament substitueixi amb el temps el que ara està ubicat de manera poc ordenada al solar límit de la trama i que possiblement a l’estar inclòs dins el sòl urbà ordenat algun dia hi tingui alguna construcció i per tant ja no es pugui usar com a bossa d’aparcament. Per l’altra banda cal pensar amb el flux de gent que ve des del poble, veïnats que després de molts d’anys tenen oportunitat de recuperar un gran àmbit d’espai lliure i cultural pel municipi. Per això s’ha analitzat la via Ma-1520 que separa l’àmbit d’Es Sindicat de la trama urbana del poble i s’ha fet una proposta de reordenació de la circulació per tal de donar prioritat al vianant mitjançant una plataforma única que, mitjançant ressalts, pacifica el pas del cotxe per l’àmbit donant una alta prioritat als recorreguts a peu. Fer un passeig pel Sindicat des Vi és com fer un viatge per la història del formigó armat, atès a què l’edifici va començar la seva construcció quan aquest material tot just es començava a emprar a Espanya. Per això tractar de mantenir en la mesura del possible les estructures existents es considera molt important. Tan sols és plantegen les substitucions totals en els casos on l’estat de conservació ha arribat a un punt de degradació sense retorn. No menys importants que les estructures són les Tines de fermentació del vi, que conformen un conjunt d’un caràcter i singularitat molt especial i característica. Dins el conjunt de l’edifici hi conflueixen els usos de Museu, Facultat de Belles Arts i Galeria d’art Pública que travessa tota l’edificació i que permet gaudir de les qualitats arquitectòniques d’Es Sindicat sense haver de participar expressament en els programes privats que s’hi instal·len. L’edifici s’ordena mitjançant la reconversió de la Nau fermentadora pròxima al cos de l’entrada principal en un Atri on hi conflueixen el programa de Museu, el de la Facultat i el de la Galeria pública. A aquest nou Atri s’hi accedeix des de la façana principal i des d’una gran obertura que es realitza al lateral de la nau al nivell de planta baixa per tal de connectar amb el parc d’escultures i fer entrar l’espai exterior dins l’atri. Des d’aquest atri es pot accedir mitjançant escales i ascensors al nivell de P1 on s’hi troba la galeria pública que travessa tot l’edifici. L’obertura de l’atri divideix el conjunt de l’edifici en dos blocs construïts ben diferenciats, d’una banda, el cos de l’entrada principal que dona cabuda al programa de la universitat, inclou una biblioteca amb vocació no sols de ser la biblioteca de la universitat sinó de disposar d’una bona part d’ella per ús com biblioteca pública del municipi, aspecte que l’Auntament busca incloure dins el programari d’Es Sindicat sigui quin sigui el projecte que s’hi acabi portant a terme. A la universitat també es distribuïxen usos d’administració, propis del funcionament d’un edifici d’aquest tipus, despatxos per al professorat i aules tant de taller com teòriques, totes connectades al que va ser la nau d’envasat i expedició i ara es reprograma com la Nau Taller de la Facultat, un espai ampli pensat per la producció artística de gran format. La coberta d’aquest espai es substitueix pel seu mal estat de conservació per una encavallada de fusta laminada de la qual es despenja la passera de les aules. A l’altra banda de l’atri i confrontat amb l’entrada principal de l’edifici hi ha l’entrada al museu de la qual l’Atri es el gran Foyer. El museu inclou una de les intervencions més significatives del projecte ja que per tal d’alliberar l’espai en planta baixa es proposa de mantenir les closques de les tines a la cota de P1 de manera que la seva imatge com a conjunt es segueixi mantenint dins i alhora es pugui utilitzar l’espai en Planta Baixa que abans ocupaven els cossos de les tines. El criteri fonamental d’ordenació del museu ha estat el d’utilitzar les característiques pròpies de foscor dels dipòsits de formigó per col·locar-hi exposicions de pintura, protegides de la llum solar i garantint la seva bona conservació; la resta d’espais on hi entra llum natural s’han dedicat a l’exposició d’escultura, seguint l’exemple de la Fundació Miró de Barcelona de l’arqutiecte Josep Lluís Sert