DUGi

Centre de creació de l’art del Circ

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21491

El projecte neix a partir de la necessitat de tenir un espai propi per a l’Escola de Circ de La Bisbal (Baix Empordà), creada i coordinada l’any 2011, per l’entitat de la Fira de Circ al carrer d’aquesta ciutat. Aquest projecte no és limita a respondre a la demanda d’un espai físic per a l’esmentada Escola, sinó que també combina els seus espais amb Centre de Creació d’aquest art i Residència per a artistas d’aquesta disciplina. La necessitat d’un centre de creació de les arts circenses també és interessant a nivell de territori català, ja que aquesta formació s’ensenya pràcticament en la seva totalitat a la província de Barcelona. El projecte es localitza al Barri del Convent, situat al sud de la ciutat, on actualment hi conviuen dues realitats. En primer lloc trobem un teixit urbà tradicional de cases unifamiliars en filera, el qual ha respectat l’estructura tradicional de la zona, i per altra banda, tres agrupacions d’edificis plurifamiliars, resultants de l’especulació dels anys 60. Són habitats principalment per famílies obreres i immigrants (tant de la migració arribada els anys 60 i 90, com de l’actual). Aquest barri, degut al seu desenvolupament i caràcter perifèric, ha esdevingut residencial, amb baixa activitat social i cultural, generant així el risc d’esdevenir un sector d’exclusió social. A partir de l’emplaçament estratègicament seleccionat, es vol intentar potenciar-lo al màxim i així actuar com a punt de interès cultural per al barri i el municipi. El projecte sorgeix amb la finalitat de donar resposta als següents problemes i necessitats: El creixement de la Fira de Circ al carrer i l’Escola de Circ, ha originat unes noves necessitats a nivell d’espais. En primer lloc, la capacitat de l’Escola ha augmentat, quedant obsolet l’ús d’instal·lacions a temps parcial, com els gimnàs de les escoles i l’institut de La Bisbal, el qual no permet una continua pràctica sinó que s’ha de muntar tot de nou cada vegada que s’utilitza per a no destorbar les altres activitats dels alumnes d’ambdós centres. I en segon lloc, l’inici de noves propostes de l’entitat, com la creació d’una residència per a artistes de circ, creant així la necessitat d’un espai per a la seva estada, assaig i administració. Per tal de dur a terme el projecte s’han seguit els següents criteris i estratègies: Un criteri econòmic molt concret ja que no és assumible realitzar un edifici d’alt pressupost. Es plantegen petites construccions lleugeres, (exceptuant el volum principal d’assaig, que per les exigències d’ús necessita uns espais mínims de majors dimensions) les quals integren, per mitjà de reculades, la vegetació en els seus espais, integrant-se d’aquesta forma amb el paisatge. S’utilitza pràcticament en la seva totalitat obra seca prefabricada, de forma que en cas de remoure’s la petjada sigui mínima. D’acord amb la realitat de l’entitat i el municipi, s’ha de considerar la possibilitat d’una reubicació futura. Així doncs el sistema adoptat és desmuntable i extrapolable a altres solars. Es proposa una col·locació perimetral dels mòduls, i descentralitat del volum principal de la carpa, generant així un gran espai exterior lliure on poder realitzar activitats, representacions i assaigs amb grans estructures. Els mòduls del projecte es situen formant placetes elevades per mitjà de tarima que actuen com a prolongació dels interiors. L’Escola de Circ requereix tenir un gran espai diàfan per a la seva pràctica, un zona administrativa, zona docent de taller d’escenografia, aules, vestuari i cambres higièniques. El centre de Creació necessita els mateixos espais citats i també altres zones d’assaig i de creació individuals. La residència d’artistes donarà servei a companyies que utilitzen el centre de Creació, amb una capacitat màxima per a quatre companyies de 2 persones per companyia. Aquesta funció requereix un espai d’habitar de caràcter col·lectiu, en el que es proposen uns mòduls col·lectius de cuina i menjador, sala d’estar, sala d’assaig musical i gimnàs. I 4 mòduls individuals (entenent com a individuals, destinats a una companyia o grups de 2 persones) que consten d’una petita sala, cambra higiènica i dormitori. El funcionament de l’edifici segueix una organització per tres sectors. El sector d’assaig format per la carpa, els mòduls d’assaig individuals i els serveis corresponents. El sector docent i administratiu, format per despatxos d’administració i tècnic, i sala de reunions per a l’organització, companyies i tècnics. El sector creatiu, format per dues aules, i taller d’escenografia. I finalment el sector de residència format per una zona de nit on s’ubiquen els mòduls de dormitori i una zona de dia on es situen els mòduls de sala, menjador, cuina, gimnàs i sala de música. El funcionament de l’edifici segueix els següents criteris: a. Permeabilitat, de manera que es pugui accedir als espais lliurament per diferents punts, afavorint d’aquesta manera la llibertat de recorregut. b. Relació d’espais: Els espais interiors es relacionen entre ells per mitjà dels espais exteriors, els quals es conformen per unes placetes entarimades, que contenen un seguit d’estructures que permeten el seu ús per a fixar estructures, etc. Aquestes actuen com a propagació dels espais interiors de forma que l’activitat no queda reduïda a l’interior sinó que es propaga per aquests espais. c. Valor de l’exterior: Tal i com s’ha comentat a l’apartat anterior, el projecte no es focalitza en l’activitat interior, sinó que per les característiques del seu ús i la socialització del circ, és de gran importància posar en valor l’exterior de forma que es pugui realitzar les activitats de forma òptima. Pel que fa a la resolució constructiva, s’ha pensat sempre des d’un criteri de sostenibilitat, economia i temporalitat. Així doncs s’ha plantejat un sistema que en cas de ser remogut deixi la menor empremta possible al terreny. D’aquesta forma s’utilitza un sistema d’elements prefabricats, que aporten uns criteris d’optimització del temps de producció i execució, de manera neta i ràpida. Utilitzant fonamentació prefabricada tipus PILOEDRE, murs, divisions i forjats utilitzant el sistema CLT, i un sistema de costelles de fusta contra laminada encolada, realitzades a fàbrica per a la formació de la carpa