DUGi

Cohousing per a gent gran L’Olivar

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@21605

El Senior cohousing o cohousing consisteix en una forma de convivència en comunitat però amb habitatges independents. Aquesta iniciativa va aparèixer als anys 60 a Dinamarca entre un grup de joves i el concepte d’habitatge col·laboratiu es va anar escampant per tot el món. Ara s’està començant a implantar al nostre país on està tenint especial interès en les persones de la tercera edat. La gent gran prefereix aquesta opció a l’oferta per les residències o a viure a casa dels fills o en soledat. Tot i així, el cohousing pot seguir estant fora de les possibilitats econòmiques per algunes persones (encara que el cost cobreix pràcticament totes les necessitats) de manera que per tal de fer més assequible aquest habitatge de cares al futur, s’està estudiant la possibilitat que el cooperativista pugui cedir la seva vivenda anterior per lloguer i amb això pugui pagar el cost mensual de l’actual. El terreny on es situa el projecte es troba al límit sud-est d’una urbanització situada en un petit turó que forma part del municipi de Vulpellac, molt a prop del nucli poblacional de La Bisbal d’Empordà. És la part més alta de la urbanització, així que gaudeix de bones vistes i permet apreciar el paisatge de la zona amb les Gavarres com a fons escènic. Compta amb una superfície total de 7.162 m2 i un desnivell total d’uns 10 metres entre la cota més baixa i la més alta. La cota més baixa es situa al sud i es troba a 86 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cota més alta es situa al nord i es troba a 96 metres sobre el nivell del mar. Permet tenir un contacte estret amb la natura i el paisatge, perfecte per aquella gent que vol viure en un entorn més natural, on poder passejar, sense allunyar-se massa dels equipaments i serveis de la capital situats a menys d’un quilòmetre. El programa del projecte es divideix, a grans trets, en dos: la zona pública i la zona privada. Els espais comunitaris es concentren en un sol edifici en forma de barra, que es va adaptant a la topografia, situat a la banda oest de la parcel·la. Els nou habitatges formats per sala d’estar, equip de cuina, dormitori doble i bany, estan preparats per allotjar de nou a divuit persones. Aquests es situen en tres nivells topogràfics diferents i es comuniquen amb l’edifici comunitari mitjançant uns espais de circulació coberts per lleugeres pèrgoles en sentit est-oest. Hi ha un vial de circulació rodada a l’oest que connecta els carrers inferior i superior i permet l’accés a l’aparcament, que es troba a la part més alta de la parcel·la. La circulació pública sempre es situa en l’eix nord-sud i la privada en l’eix est-oest. També hi ha tres dormitoris satèl·lit preparats per allotjar a convidats que s’ubiquen al límit de la zona d’habitatges, a la part més propera a l’edifici comú. Aquest conté les zones de recepció i treballadors, el rentador, la sala d’estar i cuines comunitaris, i una sala polivalent on els habitants poden fer esport, tallers i activitats diverses. A més aquest edifici fa de filtre entre el vial (zona pública), els espais comunitaris (zona semi-pública) i els habitatges (zona privada). La vegetació del paisatge de l’entorn s’endinsa en el projecte i entra en els diferents nivells dels habitatges a través d’unes llengües vegetals que provenen dels boscos i zones verdes de la banda est que limiten amb el terreny i creen els jardins. En la projecció dels espais es fomenta la vida en comunitat, gràcies a les zones compartides, però en cap moment s’imposa. Cada un dels habitatges conté els espais mínims i necessaris per viure. No disposen de cuina com a tal però tenen un petit equip de cuina a l’interior d’un armari amb capacitat per una aigüera, una nevera, un microones i un zona de treball i emmagatzematge. Així doncs, la persona pot escollir en tot moment si vol menjar a la zona comunitària acompanyat de la resta d’habitants o quedar-se en la privacitat del seu habitatge