DUGi

Determinació de la resistència a fractura pel mode II per materials reforçats unidirecionament utilitzant una prova de càrrega final calibrada (C-ELS) i una longitud efectiva de fissura aproximada

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@22190

Aquest treball té com a objectiu principal determinar quan és possible considerar treballar en un marc quasi estàtic per poder determinar la resistència a la fractura d’un material compòsit reforçat unidireccionalment amb una esquerda preestablerta pel Mode II, evitant que els efectes inercials interfereixin en la determinació d’aquesta. Se seguirà el procés de determinació realitzat en l’article d’en Sergio Medina (Medina et al., 2021), el criteri de llindar basat en el temps, però en aquest cas pel Mode II en comptes del Mode I. En aquest estudi s’ha de demostrar que el criteri de llindar basat en el temps és una eina útil per calcular la resistència a la fractura sota grans taxes de càrrega pel Mode II, a més de determinar si l’efecte de la fricció en la zona de l’esquerda influencia en la dissipació d’energia o és negligible. Finalment, s’ha d’arribar a una expressió aproximada basada en el criteri de llindar per definir quan es pot considerar un estat de treball quasi estàtic i poder utilitzar l’equació de resistència de fractura interlaminar pel mode II, ja que en cas contrari els efectes inercials intervindrien i la determinació d’aquesta propietat es complicaria perquè l’equació seria invàlida