Item


Arquitectura resiliente en el siglo XXI. Construyendo una teoría a través de ocho casos europeos

Globalisation has intensified uncertainty and complexity given the changes produced by the increase in unpredictable events, hazards and adversities, such as the climate emergency, social inequality, technological obsolescence and the financial, energy or health crises. Resilience has become a vital objective for cities. It enables the effects of globalisation to be confronted positively and, in this way, contributes to sustainable development in the environmental, socioeconomic and political domains. Although there are various scientific studies on resilience in the urban development area, this is not the case in the specific field of architecture. Therefore, this research proposes theorisation of resilient architecture through grounded theory based on the analysis of eight case studies selected from three European architecture studios: the Finnish studio Ilo, the Spanish cooperative of architects Lacol and the French studio Bruther. Through a literature review of the general concept of resilience, some heuristic premises are extracted for research on resilient architecture. They are associated with the planning of indeterminacy and the evolution of dynamic systems. Three types of dynamic socio-spatial systems are specified that develop different processes over time: fragile, resistant and resilient. In addition, the practice of two architecture studios, Lacaton & Vassal and Elemental, is assessed. These are considered contemporary benchmarks that help to focus research on the selected case studies and contribute to defining the properties of resilient architecture

La globalització ha intensificat la incertesa y la complexitat davant els canvis produïts per l’augment de successos impredictibles, com ara l’emergència climàtica, la desigualtat social, l’obsolescència tecnològica i les crisis econòmiques, energètiques o sanitàries. La resiliència ha esdevingut un objectiu essencial per a les ciutats, ja que permet afrontar els efectes de la globalització positivament i, d’aquesta manera, contribuir al desenvolupament sostenible en els àmbits ambiental, socioeconòmic i polític. Si bé hi ha diversos estudis científics sobre resiliencia en l’àmbit urbanístic, no passa el mateix en el camp específic de l’arquitectura. Aquesta investigació proposa una teorització de l’arquitectura resilient mitjançant una metodologia de teoria fonamentada (grounded theory), basada en l’anàlisi de vuit casos d’estudi seleccionats de tres despatxos d’arquitectura europeus: l’estudi finlandès Ilo, la cooperativa d’arquitectes espanyola Lacol i el despatx francès Bruther. Mitjançant una revisió bibliogràfica del concepte general de resiliència, s’extreuen unes premisses heurístiques per a la investigació de l’arquitectura resilient, vinculades amb la planificació de la indeterminació i l’evolució dels sistemes dinàmics, i es concreten tres classes de sistemes dinàmics socioespacials que desenvolupen diferents processos en el temps: fràgil, resistent i resilient. També s’avalua la pràctica dels despatxos d’arquitectura Lacaton & Vassal i Elemental com a referents contemporanis que ajuden a orientar la recerca dels casos d’estudi seleccionats i contribueixen a definir les propietats de l’arquitectura resilient

Programa de Doctorat en Tecnologia

9

11

Universitat de Girona

Manager: García Vergara, Marisa
Other contributions: Universitat de Girona. Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció
Author: Breton Coll, Fèlix
Date: 2023 February 27
Abstract: Globalisation has intensified uncertainty and complexity given the changes produced by the increase in unpredictable events, hazards and adversities, such as the climate emergency, social inequality, technological obsolescence and the financial, energy or health crises. Resilience has become a vital objective for cities. It enables the effects of globalisation to be confronted positively and, in this way, contributes to sustainable development in the environmental, socioeconomic and political domains. Although there are various scientific studies on resilience in the urban development area, this is not the case in the specific field of architecture. Therefore, this research proposes theorisation of resilient architecture through grounded theory based on the analysis of eight case studies selected from three European architecture studios: the Finnish studio Ilo, the Spanish cooperative of architects Lacol and the French studio Bruther. Through a literature review of the general concept of resilience, some heuristic premises are extracted for research on resilient architecture. They are associated with the planning of indeterminacy and the evolution of dynamic systems. Three types of dynamic socio-spatial systems are specified that develop different processes over time: fragile, resistant and resilient. In addition, the practice of two architecture studios, Lacaton & Vassal and Elemental, is assessed. These are considered contemporary benchmarks that help to focus research on the selected case studies and contribute to defining the properties of resilient architecture
La globalització ha intensificat la incertesa y la complexitat davant els canvis produïts per l’augment de successos impredictibles, com ara l’emergència climàtica, la desigualtat social, l’obsolescència tecnològica i les crisis econòmiques, energètiques o sanitàries. La resiliència ha esdevingut un objectiu essencial per a les ciutats, ja que permet afrontar els efectes de la globalització positivament i, d’aquesta manera, contribuir al desenvolupament sostenible en els àmbits ambiental, socioeconòmic i polític. Si bé hi ha diversos estudis científics sobre resiliencia en l’àmbit urbanístic, no passa el mateix en el camp específic de l’arquitectura. Aquesta investigació proposa una teorització de l’arquitectura resilient mitjançant una metodologia de teoria fonamentada (grounded theory), basada en l’anàlisi de vuit casos d’estudi seleccionats de tres despatxos d’arquitectura europeus: l’estudi finlandès Ilo, la cooperativa d’arquitectes espanyola Lacol i el despatx francès Bruther. Mitjançant una revisió bibliogràfica del concepte general de resiliència, s’extreuen unes premisses heurístiques per a la investigació de l’arquitectura resilient, vinculades amb la planificació de la indeterminació i l’evolució dels sistemes dinàmics, i es concreten tres classes de sistemes dinàmics socioespacials que desenvolupen diferents processos en el temps: fràgil, resistent i resilient. També s’avalua la pràctica dels despatxos d’arquitectura Lacaton & Vassal i Elemental com a referents contemporanis que ajuden a orientar la recerca dels casos d’estudi seleccionats i contribueixen a definir les propietats de l’arquitectura resilient
Programa de Doctorat en Tecnologia
9
11
Other identifiers: http://hdl.handle.net/10803/687888
Document access: http://hdl.handle.net/10256/22835
Language: spa
cat
eng
Publisher: Universitat de Girona
Rights: L’accés als continguts d’aquesta tesi queda condicionat a l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Subject: Arquitectura resilient
Arquitectura resiliente
Resilient architecture
Teoria de la resiliència
Teoría de la resiliencia
Resilience theory
Indeterminació espacial
Indeterminación espacial
Spatial indeterminacy
Globalització
Globalización
Globalisation
Canvi d’ús
Cambio de uso
Change of use
Proactivitat
Proactividad
Proactivity
Desenvolupament sostenible
Desarrollo sostenible
Sustainable development
72
Title: Arquitectura resiliente en el siglo XXI. Construyendo una teoría a través de ocho casos europeos
Type: info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
Repository: DUGiDocs

Subjects

Authors