DUGi

Intercessió celestial i mecenatge sacre: la imatge del sant patró ciutadà a la Barcelona moderna (1517-1760)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@23141

During the early modern age, the patron saint was a key element in the configuration and definition of urban identities, impregnated with an important sacred component. In this context, strongly influenced by the post-Tridentine atmosphere, there was a progressive increase not only in the number of members making up the holy pantheon of European Catholic cities, but also in the initiatives aimed at exhibiting and legitimizing them. Among the promoters of the cult of these devout personalities were essentially the municipal authorities and the ecclesiastical powers, each with their own interests. Considering this conjunction of circumstances, the multifaceted nature of the patron saint has allowed the critical literature to approach it from different and complementary points of view, focusing on the issue from the analysis of institutional relations, self-awareness and patriotism of citizens, hagiographic literature or festivities and plastic manifestations. In this doctoral thesis, taking the city of Barcelona as a case study, we aim to elucidate how artistic creations formed part of and were integrated into the aforementioned discourses of exaltation of the city’s patron saint. Likewise, in addition to their relationship with the historical and religious context, the representations of the patron saint’s iconography also bore witness to a highly complex artistic universe governed by its own dynamics. In the framework of the present work, this extends between the first decades of the 16th century and the first sixty years of the 18th century, a period in which the last examples of the late Gothic style, the Renaissance with Classicist roots, the Mannerist and Baroque aesthetics and the first examples of Rococo and Academicism coexisted. In this sense, the research into plastic representations not only illustrates their relationship with the civic-religious and patriotic postulates put forward by the agents of urban power, but also contributes to the enrichment of the history of Catalan art in the modern period through the re-reading of certain creations and the exhibition of a series of data and works hitherto unpublished

Durant l’edat moderna, el sant patró ciutadà fou en element clau en la configuració i la definició de les identitats urbanes, impregnades d’un important component sacre. En aquest context, fortament influenciat per l’atmosfera postridentina, augmentaren de forma progressiva no només els membres que conformaven els santorals particulars de les ciutats catòliques europees, sinó també les iniciatives dirigides a exhibir-los i legitimar-los. Entre els impulsors del culte a aquestes personalitats devotes es trobaren, essencialment, les autoritats municipals i els poders eclesiàstics, cadascuna amb els seus propis interessos. Tenint en compte aquesta conjunció de circumstàncies, la naturalesa polièdrica del sant protector ha permès que la literatura crítica s’hi hagi aproximat des d’òptiques diverses i complementàries, enfocant la qüestió des de l’anàlisi de les relacions institucionals, l’autoconsciència i el patriotisme ciutadà, la literatura hagiogràfica o les festivitats i les manifestacions plàstiques. En la present tesi doctoral pretenem, prenent la ciutat de Barcelona com a cas d’estudi, dilucidar de quina manera les creacions artístiques formaren part i s’integraren dins dels esmentats discursos d’exaltació al sant patró ciutadà. Igualment, a banda de la seva relació amb el context històric i religiós, les representacions d’iconografia patronal també esdevingueren testimoni d’un univers artístic de gran complexitat i regit per dinàmiques pròpies. En el marc de l’actual treball, aquest s’estén entre les primeres dècades del segle XVI i els primers seixanta anys del segle XVIII, període en el qual convisqueren les darreres mostres de l’estil tardogòtic, el Renaixement d’arrel classicista, l’estètica manierista i barroca i les primeres mostres del rococó i l’academicisme. En aquest sentit, les recerques al voltant de les representacions plàstiques no només permeten il·lustrar la relació que aquestes mantingueren amb els postulats civicoreligiosos i patriòtics esgrimits pels agents de poder urbans, sinó també contribuir a l’enriquiment de la història de l’art català d’època moderna mitjançant la relectura de determinades creacions i l’exposició d’una sèrie de dades i obres fins ara inèdites

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona