Ítem
| Olesti i Vila, Josep | |
| Universitat de Girona. Facultat de Lletres | |
| Alemany López, Gerard | |
| juny 2023 | |
| La modernitat filosòfica, amb la Il·lustració com a màxima expressió, va posar molts dels ciments sobre els quals se sostenen les societats occidentals actuals. És d’aquí on sorgeixen nocions com les de pacte social, separació de poders o drets individuals, a més de tenir lloc esdeveniments com els de la revolució científica o les revolucions burgeses, fenòmens clau per entendre el nostre present. Donada la importància d’aquest període en el destí de l’espècie humana, el present treball s’interessarà a investigar la manera en com la tradició filosòfica posterior ha valorat i assimilat l’herència moderna. Per a fer-ho, s’analitzarà, en primer lloc, l’obra La discussió filosòfica de la modernitat (1985) del filòsof alemany Jürgen Habermas, seguit de la revisió de la Dialèctica de la Il·lustració (1944) de Max Horkheimer i Theodor Adorno, finalitzant amb l’assaig Nova Il·lustració radical (2017) de la barcelonina Marina Garcés | |
| application/pdf | |
| http://hdl.handle.net/10256/23167 | |
| cat | |
| Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | |
| http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
|
Il·lustració
Enlightenment Filosofia moderna -- S. XVIII Philosophy, Modern -- 18th century Alienació (Filosofia) Alienation (Philosophy) |
|
| La valoració de la modernitat filosòfica de la tradició filosòfica posterior | |
| info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | |
| DUGiDocs |
