DUGi

Resposta de les variables i la coordinació cardiovascular en la recuperació d’un exercici intervàl·lic d’alta intensitat

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@23936

L’entrenament intervàl·lic d’alta intensitat (HIIT) és un tipus d’entrenament que ha demostrat generar un gran nombre d’adaptacions i millores en totes les capacitats fisiològiques. Per desenvolupar aquests ajustos i afavorir el rendiment dels esportistes és important controlar les càrregues i monitorar-les, ja que un nombre elevat de les adaptacions ocorren en els períodes de recuperació. En els darrers anys, s’ha vist que la fisiologia clàssica presenta diverses limitacions, per la qual cosa és necessari tenir en compte la branca de la fisiologia que estudia la connectivitat entre els sistemes, coneguda com a Network Physiology of Exercise. En el present estudi, ens centrarem en les variables cardiovasculars, analitzant en 16 participants com evolucionen certs paràmetres i es coordinen, a través de l’anàlisi de components principals, durant els 30 minuts posteriors a la realització d’un HIIT. Pel que fa a l’evolució dels paràmetres en el temps, s’han observat diferències entre el desenvolupament de la freqüència cardíaca i el volum sistòlic, els quals presenten a l’hora un patró diferent amb les variables de la pressió arterial sistòlica, pressió arterial diastòlica, la resistència vascular perifèrica i la fracció dP/dt. Quant a la coordinació destaca una disminució dràstica de la connectivitat de les xarxes en els primers 5 minuts que, posteriorment augmenta respecte a l’estat basal i una tendència a presentar canvis en les variables coordinatives abans que en les variables clàssiques. En conclusió, és necessari augmentar el marge d’estudi i tenir en compte la fisiologia de les xarxes, per a complementar la fisiologia clàssica i aconseguir una major resolució quant a la monitorització de la càrrega

3