DUGi

L’obscuritat del pensament feta paraula

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24104

L’any 1907, Prudenci Bertrana (1867-1941) va publicar el seu primer llibre de contes, Crisàlides. Una de les peces més reeixides d’aquest recull és la narració ’Un retrat’, en què es descriuen de manera pràcticament cinematogràfica els obstacles que ha de salvar un fotògraf ambulant per retratar, abans de quedar-se sense claror natural, un infantó acabat de morir. En el moment en què Bertrana va escriure aquesta narració, la fotografia mortuòria tot just començava a substituir el retrat fet a mà, el gènere pictòric que més cultivava, al mateix recull de contes, el pintor Alonso de Guzmán. No és gens estrany que sigui el gènere del retrat fúnebre per on la fotografia iniciï la seva expansió. Ja se sap que qui es mou no surt a la foto; i els difunts tenen la virtut fotogènica de no moure’s gens ni mica. El 1907 Bertrana era un escriptor que tot just s’obria pas. L’any anterior havia publicat Josafat i, aquell mateix any, veuria la llum la seva segona novel·la, Nàufrags. Vivia, encara, a Girona i tenia per davant tota una carrera d’escriptor

Museu d’Art de Girona