DUGi

Efectos de un programa de rehabilitación domiciliaria sobre la capacidad física y funcional, la autonomía y la calidad de vida de las personas mayores con fractura proximal de fémur

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24529

Introduction. Proximal femoral fracture (PFF) is an injury related to the elderly that poses a serious public health problem. Epidemiological data confirm a progressive increase in PFF in Spain, accounting for 45 thousand femoral fractures annually. The primary observed causes related to the mechanism of injury are osteoporosis and falls. In this context, in order to recover the maximum possible autonomy, the need to design and implement a home-based rehabilitation program with a holistic and multimodal approach tailored to proximal femoral fracture (PREDA-PFF) has been identified. This proposal aims to enhance the multidimensional recovery capacity of older individuals. Main objective. To assess the effects of a 24-week duration home-based rehabilitation programme tailored to PFF (PREDA-PFF) on physical capacity, functional capacity, autonomy, health perception and health-related quality of life (HRQoL). Methodology. The study design is quasi-experimental, with a prospective longitudinal nature involving a single treatment group within the domain of home care. Thirty-seven participants were included in the intervention group between May 2016 and November 2017. Evaluations were conducted at baseline, week 12, week 16, and week 24. Statistical inference tests employed include the chi-square test for categorical variables and the Student’s t-test for continuous variables. The Pearson correlation coefficient was used to examine the relationship between two quantitative variables. The mixed linear regression model was included to determine the association between the variables. To identify recovery determinants, a multivariate logistic regression analysis adjusted for associated variables was performed. The p-value of significance was established at 0.05 with a confidence level of 95% and a tolerable error of 5%

Introducció. La fractura proximal de fèmur (FPF) correspon a una lesió relativa a la persona gran que genera un greu problema a la salut pública. Les dades epidemiològiques confirmen l’augment progressiu de la incidència de la FPF a Espanya, que correspon a 45 mil fractures de fèmur anuals. Les causes principals observades que es relacionen amb el mecanisme de la lesió són l’osteoporosi i la caiguda. En aquest context per recuperar la major autonomia possible, s’ha identificat la necessitat de dissenyar i implementar un programa de rehabilitació domiciliari amb un enfocament holístic i multimodal adaptat a la fractura proximal de fèmur (PREDA-FPF). Aquesta proposta permetria millorar la capacitat de recuperació multidimensional de la persona gran. Objectiu principal. Avaluar els efectes d’un programa de rehabilitació domiciliari de 24 setmanes de durada adaptat a la FPF (PREDA-FPF) sobre la capacitat física, la capacitat funcional, l’autonomia, la percepció de la salut i la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). Metodologia. El disseny d’aquest estudi és quasi-experimental de caràcter prospectiu longitudinal amb un únic grup de tractament en l’àmbit de l’atenció domiciliària. Es van incloure 37 participants al grup d’intervenció entre maig de 2016 i novembre de 2017. Es va realitzar una avaluació a l’inici, a la setmana 12, a la setmana 16 i a la semana 24. Les proves d’inferència estadística utilitzades van correspondre a la prova ji-quadrat (o chi-quadrat), a les variables categòriques i el test t de Student a les variables contínues. Per estudiar la relació entre dues variables quantitatives es va aplicar el coeficient de correlació de Pearson. S’hi va incloure el model de regressió lineal mixt per determinar la relació entre les variables. Per establir els determinants de recuperació es va fer una anàlisi multivariant de regressió logística ajustada per les variables associades. Es va predeterminar el valor p de significació amb un valor de 0,05 amb un nivell de confiança del 95% i un error assumible del 5%

Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Universitat de Girona