DUGi

El turismo como un instrumento para la patrimonialización de los bienes y manifestaciones culturales del municipio de Honda

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24677

This investigation is based on the problem that the process of tourist and cultural patrimonialization of the municipality of Honda was gestated and developed by the local political and economic powers, who instrumentalized the community and its cultural assets for mercantilist purposes for their appropriation and benefit, camouflaging their interests in tourist products with cultural connotations, as a strategy to maintain their hegemony and territorial dominance. As a sophistry of distraction, the discourse of conservation and the claim of cultural identity was used, in the same way, the patrimonialization process that has been developed in the municipality of Honda is part of a premeditated exercise of exclusion, with the intention of making invisible the cultural forms of the marginalized, who have exerted resistance to the regional political powers that have dominated them hegemonically and from whom they have permanently demanded significant changes in the social structures and pre-existing power relations. So then, it is based on several questions such as: Who are the true beneficiaries of these patrimonialization processes? Why do relationships and alliances arise between the public and the private, both in patrimonialization and in touristification? Why are certain goods and manifestations selected and others are excluded? What is the level of participation and interference by local actors? Why does touristification manifest itself after patrimonialization? The general objective of the research was to analyze the patrimonialization process that has been developed in the municipality of Honda from its assets and cultural manifestations, in the context of political and economic dynamics in which the interests of the tourist market have been privileged. . As specific objectives, the following were proposed: 1. Identify the different actors that are involved in the processes of tourist patrimonialization, analyzing the set of relationships and tensions arising from the interests of each sector in relation to the benefits of tourism. 2. Know the commercial and mercantile dynamics that are motivated and carried out by the tourist activity in the territory giving rise to the touristification of the destination once it has been the object of patrimonialization. 3. Analyze the consequences derived from the processes of patrimonialization and touristification in the communities and the territory. To develop this research, a methodological design based on the qualitative approach was proposed, which was based on a socio-critical paradigm. The method that guided the research was ethnography and the research techniques that were used to obtain the information were observation and the semi-structured interview

Aquesta investigació parteix del problema que el procés de patrimonialització turística i cultural del municipi d’Honda va ser gestat i desenvolupat pels poders polítics i econòmics locals, que van instrumentalitzar la comunitat i els seus béns culturals amb propòsits mercantilistes per a la seva apropiació i benefici mimetitzant els seus interessos en productes turístics de connotacions culturals, com una estratègia per mantenir la seva hegemonia i el domini territorial. Com a estratègia es va recórrer al discurs de la conservació i la reivindicació de la identitat cultural, així mateix, el procés de patrimonialització que s’ha gestat al municipi d’Honda Colómbia fa part d’un exercici d’exclusió premeditat, amb la intenció d’invisibilitzar les formes culturals dels marginats, els quals han exercit resistència als poders polítics regionals que hegemònicament els han dominat i als quals els han exigit permanentment canvis significatius en les estructures socials i en les relacions de poder preexistents. Així, doncs, es parteix de diversos interrogants com: Qui són els veritables beneficiats en aquest processos de patrimonialització? Per què sorgeixen relacions i aliances entre allò públic i allò privat tant en la patrimonialització com en la turistificació? Per què determinats béns i manifestacions són seleccionats i altres són exclosos? Quin és el nivell de participació i ingerència per part dels actors locals? Per què posterior a la patrimonialització es manifesta la turistificació? L’objectiu general de la investigació és analizar el procés de patrimonialització que s’ha gestat al municipi d’Honda a partir dels seus béns i manifestacions culturals, en el context de les dinàmiques polítiques i econòmiques en què s’han privilegiat els interessos del mercat turístic . Com a objectius específics es va plantejar: 1. Identificar els diferents actors que es veuen implicats en els processos de patrimonialització turística i analitzar el conjunt de relacions i tensions suscitades a partir dels interessos de cada sector en relació amb els beneficis del turisme. Conèixer les dinàmiques comercials i mercantils que són motivades i dutes a terme per l’activitat turística al territori donant lloc a la turistificació de la destinació una vegada ha estat objecte de patrimonialització. 3. Analitzar les conseqüències derivades dels processos de patrimonialització i turistificació a les comunitats i el territori. Per desenvolupar aquesta recerca es va proposar un disseny metodològic basat en l’enfocament qualitatiu, el qual va estar fonamentat en un paradigma sociocrític. El mètode que va orientar la investigació va ser l’etnografia i les tècniques de recerca que es van fer servir per obtenir la informació van ser l’observació i l’entrevista semiestructurada

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona