DUGi

El model de recuperació i la seva aplicació als serveis de rehabilitació comunitària: una aproximació qualitativa des de la perspectiva dels usuaris i professionals

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24703

Introduction Recovery as a concept and as a goal towards which to orient health services is being implemented in the Anglo-Saxon world. In our context, this new paradigm still has little weight but it is beginning to penetrate both professional and users discourses, research and also in public health policies. However, we have little research on the applicability of this concept and how to organize services to promote it in our territory. Aim The present work aims to gain knowledge about how the people affected by a mental disorder treated in Rehabilitation Day Center (RDC) understand recovery, to know what are the factors of the services and their professionals that CDC users perceive that facilitate this process and those that hinder them. It also aims to explore what recovery means for RDC professionals, the factors and attitudes that facilitate and hinder it, and the conditions necessary for these processes to take place. Methodology Qualitative methodology based on Grounded Theory has been used. We have carried out 7 Focus Groups with users of different rehabilitation services in the province of Girona and 6 Focus Groups with professionals from the same rehabilitation services. Results An identity saturated by the disease, the presence of a very marked self-stigma, and acceptance of the disease are the most recurrent themes during the recovery process. Lack of expectations from professionals, coercive practices, and professional distance are seen as the most important barriers to recovery. Regarding how professionals live the transformation process, the following categories have been established: ambivalence during the change of model; changes in professional role; barriers and difficulties during the paradigm shift and therapeutic factors. Conclusions Encouraging the enrichment of personal identity, addressing self-stigma and changing professional practices and attitudes is necessary to promote personal recovery in people with serious mental disorders. Training, good practice guides based on evidence that allow transforming the paradigm into concrete actions, monitoring tools, organizational commitment and spaces for discussion and negotiation of meanings, are key elements for the implementation of the recovery paradigm

Introducció La recuperació, com a concepte i com objectiu, sobre el qual orientar els serveis de salut, s’està implantant al món anglosaxó. Al nostre context aquest nou paradigma encara té poc pes però està penetrant en els discursos dels professionals i els usuaris, en la investigació i en les polítiques públiques de salut. Malgrat això, disposem de poca recerca sobre l’aplicabilitat d’aquest concepte i com organitzar els serveis per fomentar-la al nostre territori. Objectius El present treball pretén aportar coneixement sobre com entenen la recuperació les persones afectades d’un trastorn mental ateses als Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) i conèixer quins són els factors o elements dels serveis, i dels seus professionals, que els usuaris dels SRC perceben que la faciliten o dificulten. Per altra banda, es pretén explorar què significa pels professionals dels SCR la recuperació, identificar els factors i actituts que la faciliten i la dificulten i les condicions que consideren que són necessàries per aconseguir-la. Metodologia S’ha utilitzat metodologia qualitativa basada en la Teoria Fonamentada. S’han dut a terme 7 Grups Focals amb usuaris de diferents serveis de rehabilitació de la província de Girona i 6 Grups Focals amb professionals dels mateixos serveis de rehabilitació. Resultats Una identitat saturada per la malaltia, la presència d’un marcat autoestigma i l’acceptació de la malaltia són els temes més recurrents durant el procés de recuperació. La manca d’expectatives dels professionals, les pràctiques coercitives i la distància professional són vistes com les barreres més importants a la recuperació. Pel que fa a com viuen el procés de transformació els professionals, s’han establert les categories següents: ambivalència durant el canvi de model, canvis en el rol professional, barreres i dificultats durant el canvi de paradigma, i factors terapèutics. Conclusions Dels resultats obtinguts es conclou que afavorir l’enriquiment de la identitat personal, abordar l’autoestigma i canviar les pràctiques i les actituds professionals és necessari per a promoure la recuperació personal en persones afectades de trastorns mentals greus de llarga evolució. A més, cal promoure la formació i elaborar guies de bones pràctiques basades en l’evidència que permetin transformar el paradigma en accions concretes, eines de monitorització, compromís organitzacional i espais de discussió i negociació de significats, com elements clau per a que es pugui implantar el paradigma de recuperació

Programa de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida

Universitat de Girona