DUGi

La conectividad marítima en el occidente mediterráneo durante la República Romana (ss. III-I a.C.)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24919

Maritime connectivity played a pivotal role in the expansion of the Roman Republic in the Western Mediterranean. In this PhD thesis, I aim to address the study of such a connectivity from a multidisciplinary perspective, giving particular attention to several historical issues always understood from a naval standpoint. Accordingly, I have examined some historical events between the 3rd and 1st centuries BC whose maritime nature and connectivity have been overlooked, underestimated, or simply rejected by the scholarship previously tackling these issues. The Mediterranean -beyond the theoretical approach generally proposed by modern historians- need to be understood for what it is: a vast extension of water holding its own dynamics and feature . It is precisely such peculiarities many scholars have overlooked but in turn ancient mariners paid special attention to. Although the Mediterranean has been often featured as if holding an uniform character, neither its coastal geography is regular, nor do its winds and currents perform with the same intensity, direction, and regularity across it. Mostly, this may be attributed to a wrong perception probably due to traditional observations recently rejected by recent technological improvements in naval research. Such advantages have made us less dependent on climatic and environmental factors. As a result, nowadays understanding the dynamics of navigation between the 3rd and 1st centuries BC intends to avoid falling into any sort of anachronism. In the five case studies presented below, we have approached maritime connectivity from a multiscale perspective, understanding maritime routes as dynamic elements of connection, directly conditioned by climatic and geographical factors, as well as by existing naval technology. These connections were articulated through ports becoming nodes that structured a naval network covering the entire Western Mediterranean. Rome’s actions, presented in such five chapters, have not been analysed on a micro perspective -focusing the attention on the particular event-, but on macro perspective, to do with the Mediterranean’s own connecting capacity, and thus encompassing large-scale connections and interactions. Instead of considering battles and campaigns in isolation, this research aims to provide the reader with an overview in order to better understand the true impact of such actions. In sum, this compendium of articles and book chapters comprehensively addresses maritime connectivity during the Roman Republic, offering a multifaceted view of how this network decisively influenced Rome’s territorial expansion

La connectivitat marítima va jugar un paper fonamental en l’expansió de la República Romana pel Mediterrani Occidental. En aquesta tesi abordarem l’estudi d’aquesta connectivitat des d’una perspectiva multidisciplinària, prestant especial atenció a diverses problemàtiques històriques des d’un prisma naval. Per fer-ho, hem examinat diferents episodis ocorreguts entre els segles III-I a.C. en els quals el caràcter marítim i la connectivitat subjacent havien estat obviats, menyspreats o rebutjats en anteriors interpretacions. El Mediterrani, més enllà dels conceptes teòrics plantejats pels historiadors moderns, ha de ser entès com el que és: una gran massa d’aigua amb les seves pròpies dinàmiques i característiques . Són precisament aquestes particularitats les que molts estudiosos han passat per alt, però a les quals els mariners de l’antiguitat prestaven especial atenció. Malgrat el caràcter uniforme amb el qual actualment concebem el Mediterrani, ni la geografia costanera és regular, ni els vents ni les corrents actuen amb la mateixa intensitat, direcció o regularitat en tota la seva extensió. Principalment, aquesta percepció és deguda al nostre desconeixement, fruit de la incorporació de millores tecnològiques en matèria naval, les quals ens han fet menys dependents de factors climàtics o ambientals. A causa d’això, resulta fonamental comprendre les dinàmiques pròpies de la navegació entre els segles III-I a.C., evitant així caure en anacronismes. En els cinc casos d’estudi presentats a continuació, hem abordat la connectivitat marítima des d’una perspectiva multiescalar, entenent les rutes marítimes com a elements dinàmics de connexió, directament condicionades per factors climàtics i geogràfics, així com per la tecnologia naval existent. Aquestes connexions s’articulaven gràcies als ports, els quals actuaven com a nodes que vertebraven una xarxa naval que s’estenia per tot el Mediterrani Occidental. Les accions de Roma, presentades en els cinc capítols, no han estat analitzades des d’un microenfocament, limitades a l’esdeveniment en qüestió, sinó des d’un macroenfocament, a causa de la pròpia capacitat connectora del Mediterrani, abastant connexions i interaccions a gran escala. En lloc de considerar les diferents batalles o campanyes de manera aïllada, era per a nosaltres essencial examinar el panorama global per comprendre el veritable impacte d’aquestes accions. En resum, aquest compendi aborda de manera integral la connectivitat marítima durant la República Romana, oferint una visió multifacètica de com aquesta xarxa va influir en l’expansió territorial de Roma

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona