DUGi

Protección y conservación de especies animales: responsabilidad del Estado Colombiano

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@24998

This research studies the main paradigms that arise in the relationship between human and non-human animals in the Colombian legal system and the national and international legal instruments that are used for the categorization of animals threatened with extinction. It also establishes the institutional duties and obligations of the administrative and legislative authorities, control bodies and individuals with regard to the protection and conservation of species. The above, through a thorough documentary review that allowed the analysis of the normative, constitutional, legal, regulatory contents, international instruments and the jurisprudence of the Colombian Council of State and the Constitutional Court, without leaving aside the doctrinal contributions in this regard. The results show that the collective right category of protection and conservation species protection and conservation species allows through the popular action and administrative mechanisms are protected threatened species. However, once the extinction of an animal species occurs (which we classify as pure and irreversible ecological damage), there are difficulties for the imputation of a State liability regime, among other reasons due to the multi-causality. Now, from the point of view of international environmental law, insufficient progress has been made with respect to the category of liability provided for in Article 14.2 of the Convention on Biological Diversity; however, from the jurisprudential point of view, in Colombia there are elements that can be a beacon of light on the matter

Aquesta investigació estudia els principals paradigmes que se susciten en la relació animal humà- animal no humà en l’ordenament jurídic colombià i els instruments jurídics nacionals i internacionals que serveixen per a la categorització de l’assenyalamentyy d’animals amenaçats d’extinció, al seu torn, estableix els deures i obligacions institucionals que es tenen per part de les autoritats administratives, legislatives, els òrgans de control i dels particulars, enfront de la protecció i conservació d’espècies. Això anterior, a través d’una revisió documental profunda que va permetre que s’analitzessin els continguts normatius, constitucionals, legals, reglamentaris, d’instruments internacionals i de la jurisprudència del Consell d’Estat Colòmbia i de la Cort Constitucional, sense deixar de banda els aportaments doctrinaris al respecte. Els resultats mostren que la categoria del dret col·lectiu de protecció i conservació d’espècies permet que a través de l’acció popular i de mecanismes administratius es protegeixin les espècies amenaçades. No obstant això, una vegada s’esdevé el succés de l’extinció d’una espècie animal (la qual cosa cataloguem com un dany ecològic pur i irreversible), s’adverteixen dificultats per a la imputació d’un règim de responsabilitat de l’Estat, entre altres raons per la multicausalitat. Ara, des del dret internacional ambiental, s’observen avenços insuficients respecte de la categoria de responsabilitat prevista en l’article 14. 2 del Conveni de diversitat biològica. No obstant això, des del punt de vista jurisprudencial, a Colòmbia hi ha elements que poden ser un far de llum en la matèria

Universitat de Girona