DUGi

La cimàtica en dues freqüencies simultànies. Un pas més per a la visualització de l’harmonia musical

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@25724

Tutors: Jordi Tordera i Joaquim Figa; Centre: INST. Montsoriu (Arbúcies)

The purpose of this study was to find a direct relation between musical harmony (the science of mathematical relations between sound waves, which are essential for the creation of chords and musical scales) and cymatics (the science that studies the display of static waves on a surface). The main hypothesis stated that the mathematic relation between static waves was the same relation than between consonant sound waves. To do this, it was necessary to determine experimentally if those consonant harmonic intervals (two similar sound waves), when combined, they always become into more regular and well-defined figures than dissonant harmonic intervals

El objetivo de este estudio era encontrar una relación directa entre la armonía musical -es decir, la ciencia que estudia las relaciones matemáticas entre las ondas sonoras, relaciones que son básicas para la construcción de los acuerdos y de las escalas musicales- con la cimática -es decir, la ciencia que estudia la visualización de las ondas estacionarias en una superficie. La hipótesis principal afirmaba que la relación entre las ondas estacionarias consonantes era la misma que entre las ondas sonoras consonantes. Para poder comprobarlo, era necesario determinar experimentalmente si los intervalos armónicos consonantes (es decir, dos ondas sonoras similares entre sí) se traducían siempre en figuras más regulares y mejor definidas que los intervalos armónicos disonantes

L’objectiu d’aquest estudi era trobar una relació directa entre l’harmonia musical -és a dir, la ciència que estudia les relacions matemàtiques entre les ones sonores, relacions que són bàsiques per a la construcció dels acords i de les escales musicals- amb la cimàtica -és a dir, la ciència que estudia la visualització de les ones estacionàries en una superfície. La hipòtesi principal afirmava que la relació entre les ones estacionàries consonants era la mateixa que entre les ones sonores consonants. Per poder-ho comprovar, era necessari determinar experimentalment si els intervals harmònics consonants (és a dir, dues ones sonores semblants entre si) es traduïen sempre en figures més regulars i més ben definides que els intervals harmònics dissonants

Treball premiat en la categoria de treballs de recerca en l’àmbit de tecnologia, de la 17a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, atorgats pel Consell Social de la UdG

Univertsitat de Girona. Consell Social