DUGi

El rol de las mujeres en el mercado de trabajo y en las explotaciones familiares: la Cataluña rural del siglo XVIII

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@25733

ENG- The data from the travel Journal of Francisco de Zamora throughout Catalonia in the late 18th century and the Responses to his Interrogation of more than 300 towns, demonstrate the crucial role women played, regardless of their age, marital status, social origin, and geographical location, in the main productive sectors of the localities where they resided. Both sources confirm their intervention in domestic tasks and in the farm, workshop, or family business, but also their participation in the labour market. The historical sources from the Girona region do not allow us to trace all the activities and tasks described in these documents, but they confirm that rural day labourers and maids had employment opportunities in agricultural operations and domestic service. Their work allowed them to obtain sufficient resources to ensure their subsistence, as they were able to cover their physical, social, and spiritual needs, and to contribute to the maintenance and reproduction of their household. Therefore, their saving capacity and the implications of their work for their future were limited. Despite this, the marital chapters in which brides assert that the dowry was partially or entirely constituted by the money they had earned with their efforts increase considerably. This suggests that much of their remuneration was destined to cover their short-term needs and those of their families. However, they saved a portion in order to constitute or increase the dowry, which would at least allow them to avoid social decline

CAT- Les dades del Diari dels viatges de Francisco de Zamora pel territori català a finals del segle XVIII i les Respostes al seu Interrogatori de més de 300 localitats, evidencien el rol crucial que tenien les dones, independentment de la seva edat, estat civil, origen social i geogràfic, en els principals sectors productius de les localitats on residien. Ambdues fonts constaten tant la seva intervenció en les tasques domèstiques i a l’explotació agrària, taller o empresa familiar com la seva participació en el mercat laboral. Les fonts històriques de la regió de Girona no permeten resseguir totes les activitats i tasques descrites en aquests documents, però confirmen que les jornaleres i criades rurals tenien oportunitats d’ocupació en les operacions agropecuàries i en el servei domèstic. El seu treball els permetia obtenir recursos suficients per garantir la seva subsistència, ja que podien cobrir les seves necessitats físiques, socials i espirituals, i contribuir a la manutenció i reproducció de la unitat familiar. Per tant, tenien poca capacitat d’estalvi i les implicacions que el seu treball tenia pel seu futur eren limitades. Tanmateix, els capítols matrimonials on les núvies afirmen que el dot estava constituït parcialment o íntegra pels diners que havien guanyat amb el seu esforç s’incrementen considerablement. Això suggereix que utilitzaven gran part de la seva remuneració per cobrir les seves necessitats i les dels seus familiars a curt termini, però estalviaven una petita part per constituir o incrementar el dot, i això que els permetria almenys evitar el descens social

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona