Ítem


Un món adaptat. Un món ideal.

Tutor: Enric Bagué; Centre: Maristes Girona

Sometimes when you’re walking down the street and you see a person in a wheelchair or with some kind of assisted help, your eyes are diverted and you look at her carefully, but no you stop to think about the difficulties in which he finds himself daily and at every moment. Facts and habits that for most people are pure routine, and a simple procedure, for others people involve a much greater effort and work: cooking at home, working on the computer, communicate by phone, take the train, get on the bus, order a taxi, get into a building, crossing a pedestrian crossing... Have you ever stopped to think, what would the our life, if we were to do what we do daily, but living with some disability that made simple and quick things more complicated and difficult?

A veces cuando vas caminando por la calle y ves a una persona que va en silla de ruedas o con algún tipo de ayuda asistida, los ojos se te desvían y la miras con atención, pero no te paras a pensar en las dificultades en las que se encuentra a diario y a cada instante. Hechos y hábitos que para la mayoría de gente son pura rutina, y un simple trámite, por otra gente supone un esfuerzo y un trabajo mucho mayor: cocinar en casa, trabajar en el ordenador, comunicarse por teléfono, tomar el tren, subir al autobús, pedir un taxi, entrar en un edificio, cruzar un paso de peatones... Nunca se ha parado a pensar, ¿cómo sería nuestra vida, si tuviéramos que hacer lo que hacemos a diario, pero viviendo con alguna discapacidad que hiciera que las cosas sencillas y rápidas, fueran más complicadas y dificultosas?

A vegades quan vas caminant pel carrer i veus una persona que va amb cadira de rodes o amb algun tipus d’ajuda assistida, els ulls se’t desvien i la mires amb atenció, però no et pares a pensar en les dificultats en les que es troba diàriament i a cada instant. Fets i hàbits que per la majoria de gent són pura rutina, i un simple tràmit, per altra gent suposen un esforç i una feina molt més gran: cuinar a casa, treballar a l’ordinador, comunicar-se per telèfon, agafar el tren, pujar a l’autobús, demanar un taxi, entrar en un edifici, creuar un pas de vianants... No us heu parat mai a pensar, com seria la nostra vida, si haguéssim de fer el que fem diàriament, però vivint amb alguna discapacitat que fes que les coses senzilles i ràpides, fossin més complicades i dificultoses?

Treball premiat en la categoria de treballs de recerca en l’àmbit de la ciutat de Girona, de la 17a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, atorgats pel Consell Social de la UdG

10

Univertsitat de Girona. Consell Social

Director: Bagué, Enric
Autor: Majó Ferrer, Maria
Data: 2016
Resum: Tutor: Enric Bagué; Centre: Maristes Girona
Sometimes when you’re walking down the street and you see a person in a wheelchair or with some kind of assisted help, your eyes are diverted and you look at her carefully, but no you stop to think about the difficulties in which he finds himself daily and at every moment. Facts and habits that for most people are pure routine, and a simple procedure, for others people involve a much greater effort and work: cooking at home, working on the computer, communicate by phone, take the train, get on the bus, order a taxi, get into a building, crossing a pedestrian crossing... Have you ever stopped to think, what would the our life, if we were to do what we do daily, but living with some disability that made simple and quick things more complicated and difficult?
A veces cuando vas caminando por la calle y ves a una persona que va en silla de ruedas o con algún tipo de ayuda asistida, los ojos se te desvían y la miras con atención, pero no te paras a pensar en las dificultades en las que se encuentra a diario y a cada instante. Hechos y hábitos que para la mayoría de gente son pura rutina, y un simple trámite, por otra gente supone un esfuerzo y un trabajo mucho mayor: cocinar en casa, trabajar en el ordenador, comunicarse por teléfono, tomar el tren, subir al autobús, pedir un taxi, entrar en un edificio, cruzar un paso de peatones... Nunca se ha parado a pensar, ¿cómo sería nuestra vida, si tuviéramos que hacer lo que hacemos a diario, pero viviendo con alguna discapacidad que hiciera que las cosas sencillas y rápidas, fueran más complicadas y dificultosas?
A vegades quan vas caminant pel carrer i veus una persona que va amb cadira de rodes o amb algun tipus d’ajuda assistida, els ulls se’t desvien i la mires amb atenció, però no et pares a pensar en les dificultats en les que es troba diàriament i a cada instant. Fets i hàbits que per la majoria de gent són pura rutina, i un simple tràmit, per altra gent suposen un esforç i una feina molt més gran: cuinar a casa, treballar a l’ordinador, comunicar-se per telèfon, agafar el tren, pujar a l’autobús, demanar un taxi, entrar en un edifici, creuar un pas de vianants... No us heu parat mai a pensar, com seria la nostra vida, si haguéssim de fer el que fem diàriament, però vivint amb alguna discapacitat que fes que les coses senzilles i ràpides, fossin més complicades i dificultoses?
Treball premiat en la categoria de treballs de recerca en l’àmbit de la ciutat de Girona, de la 17a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, atorgats pel Consell Social de la UdG
10
Format: application/pdf
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/25808
Llenguatge: cat
Editor: Univertsitat de Girona. Consell Social
Drets: Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
URI Drets: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Matèria: Persones amb discapacitat
People with disabilities
Supressió de barreres arquitectòniques -- Girona
Barrier-free design -- Girona
Títol: Un món adaptat. Un món ideal.
Tipus: info:eu-repo/semantics/other
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors