Ítem


Conciliació i corresponsabilitat: una perspectiva feminista

L’objectiu de la publicació que aquí presentem és fer un balanç de les principals polítiques públiques per a la conciliació laboral, personal i familiar desenvolupades fins ara, fent èmfasi especialment en les iniciatives públiques dels països nòrdics. Concretament es farà un repàs dels casos de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia per la seva bona reputació en aquest àmbit, tot i que també es farà algun esment a altres realitats rellevants com ara Alemanya, França o el Regne Unit. Una part important d’aquest recull de polítiques serà l’anàlisi dels avantatges i desavantatges socials de les mesures que analitzem. La maduresa dels països capdavanters ens ajudarà a tenir en compte els possibles efectes perversos de tot tipus, però especialment sobre la igualtat de gènere, d’algunes de les intervencions per evitar reproduir-los en la realitat catalana. S’ha demostrat, a nivell europeu, que determinades polítiques que buscaven una millor conciliació laboral i personal han estat contraproduents a l’hora de promoure la corresponsabilitat de tasques dins les famílies, com seria el cas de les baixes laborals més llargues per tenir cura dels fills i filles i el foment de les jornades laborals a temps parcial, totes dues assumides majoritàriament per les mares. A més, l’allunyament del mercat de treball que han comportat per a les dones ha impactat negativament en la seva situació econòmica, present i futura -sobretot de les més qualificades-, així com en la seva posició professional. En la part final, i a la llum de tot plegat, presentarem la nostra proposta de polítiques per a una nova societat, amb recomanacions per a Catalunya que tindran en compte l’especificitat cultural i institucional del país a l’hora de facilitar o dificultar-ne la implementació. Les autores no entenem les polítiques de conciliació sense polítiques de corresponsabilitat; i aquesta corresponsabilitat no s’ha de produir només —les dones ja hi són— per part dels homes, sinó també per part de l’Estat. La conciliació i la corresponsabilitat han d’esdevenir l’oferta d’un ventall ampli de possibilitats d’organització de la vida quotidiana i de relació igualitària i sense biaix de gènere a l’abast de tota la població

5

Fundació Josep Irla

Autor: Sánchez i Miret, Cristina
Villena Tudela, Núria
Data: març 2018
Resum: L’objectiu de la publicació que aquí presentem és fer un balanç de les principals polítiques públiques per a la conciliació laboral, personal i familiar desenvolupades fins ara, fent èmfasi especialment en les iniciatives públiques dels països nòrdics. Concretament es farà un repàs dels casos de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia per la seva bona reputació en aquest àmbit, tot i que també es farà algun esment a altres realitats rellevants com ara Alemanya, França o el Regne Unit. Una part important d’aquest recull de polítiques serà l’anàlisi dels avantatges i desavantatges socials de les mesures que analitzem. La maduresa dels països capdavanters ens ajudarà a tenir en compte els possibles efectes perversos de tot tipus, però especialment sobre la igualtat de gènere, d’algunes de les intervencions per evitar reproduir-los en la realitat catalana. S’ha demostrat, a nivell europeu, que determinades polítiques que buscaven una millor conciliació laboral i personal han estat contraproduents a l’hora de promoure la corresponsabilitat de tasques dins les famílies, com seria el cas de les baixes laborals més llargues per tenir cura dels fills i filles i el foment de les jornades laborals a temps parcial, totes dues assumides majoritàriament per les mares. A més, l’allunyament del mercat de treball que han comportat per a les dones ha impactat negativament en la seva situació econòmica, present i futura -sobretot de les més qualificades-, així com en la seva posició professional. En la part final, i a la llum de tot plegat, presentarem la nostra proposta de polítiques per a una nova societat, amb recomanacions per a Catalunya que tindran en compte l’especificitat cultural i institucional del país a l’hora de facilitar o dificultar-ne la implementació. Les autores no entenem les polítiques de conciliació sense polítiques de corresponsabilitat; i aquesta corresponsabilitat no s’ha de produir només —les dones ja hi són— per part dels homes, sinó també per part de l’Estat. La conciliació i la corresponsabilitat han d’esdevenir l’oferta d’un ventall ampli de possibilitats d’organització de la vida quotidiana i de relació igualitària i sense biaix de gènere a l’abast de tota la població
5
Format: application/pdf
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/26276
Llenguatge: cat
Editor: Fundació Josep Irla
Col·lecció: info:eu-repo/semantics/altIdentifier/isbn/9788469797549
Drets: Tots els drets reservats. Reproduït i difós públicament amb permís de l’editor, Fundació Josep Irla
Matèria: Conciliació de la vida personal i laboral -- Espanya
Work-life balance -- Spain
Conciliació de la vida personal i laboral -- Catalunya
Work-life balance -- Catalònia
Conciliació de la vida personal i laboral -- Escandinàvia -- Estudi de casos
Work-life balance -- Scandinavia
Treball i família -- Escandinàvia -- Estudi de casos
Work and family -- Scandinavia -- Case studies
Títol: Conciliació i corresponsabilitat: una perspectiva feminista
Tipus: info:eu-repo/semantics/book
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors