DUGi

Renovacions pedagògiques a Catalunya al s. XXI. Resistència educativa i transformació social en el context neoliberal

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@26569

ENG- Since the creation of educational systems in Europe - at the time of the birth of the modern nation states and the development of the industrial revolution - there have been currents, approaches and experiences that have questioned their value and meaning. From different perspectives, more or less critical of the capitalist political and economic system, it has been considered that schooling in the 19th and 20th centuries reproduced inequality, sought to keep the working classes in ignorance and turned schooling into an instrument of obedience, the inculcation of patriotic habits, the imposition of Christian moral principles and the perpetuation of sexism. In Spain, the introduction of compulsory schooling began in the 19th century, but its development was slow and irregular. At the beginning of the twentieth century, school conditions were dire, pupils suffered harsh discipline, learning was merely the transmission of decontextualised knowledge through textbooks designed as instruments of cultural homogenisation, and the teacher was the state representative and the executor of a classist and sexist educational policy. In a convulsive political context with continuous alternations in power, education is a key element in building a fairer, more democratic and egalitarian society for progressive forces of all stripes. This approach was particularly evident in Catalonia, where educational projects and proposals, inspired and nourished by the ideas of the international movement of the Escola Nova (New School) and by educational experiences of a workers’ and libertarian nature, shaped an era marked by pedagogy until the arrival of the Franco regime. The first third of the 20th century is, therefore, a fundamental period for understanding the role of the school in emancipatory terms, for understanding the role of education in building a freer society, and for understanding the foundations of what came to be known as the Pedagogical Renewal: A complex, plural and diverse phenomenon that articulates the aspirations for a transformation of the school in humanist terms and that is projected to the present day. In this thesis we approach the historical significance of the Pedagogical Renewal and its principles as a general framework from which to analyse the current educational transformations in Catalonia. This is because a new drive for renewal has shaken up the Catalan educational panorama at the dawn of the new millennium, marked by globalisation, the fourth industrial revolution, climate change, depoliticisation, the rise of feixism, the decline in the quality of democratic regimes and the intensification of the process of neoliberalisation in all spheres of life, a new key to the return of capitalism. These elements, among others, constitute the set of current educational challenges that some educational associations and institutions are facing from a critical and emancipatory perspective, and are committed to a profound change in their pedagogical proposal, redefining their school grammar. It is a complex, plural and heterogeneous phenomenon that sometimes draws inspiration from the renovating references of the past, but often in a sidelined or partial way

CAT- Des que es van crear els sistemes educatius a Europa -al compàs del naixement dels estats nació moderns i del desenvolupament de la revolució industrial- han existit corrents, plantejaments i experiències que n’han qüestionat el valor i sentit. Des de diferents perspectives més o menys crítiques amb el sistema politicoeconòmic capitalista, s’ha considerat que l’escola dels segles XIX i XX reproduïa la desigualtat, buscava mantenir les classes treballadores en la ignorància i feia de l’escolarització una eina d’obediència, d’inculcació d’hàbits patriòtics, d’imposició dels principis morals cristians i de perpetuació del sexisme. A Espanya la instauració de l’escolarització obligatòria arrenca el segle XIX, però el seu desplegament és lent i irregular. A principis del segle XX les condicions de les escoles són nefastes, els escolars pateixen un disciplinament dur, l’aprenentatge és mera transmissió de coneixements descontextualitzats a través d’uns llibres de text entesos com a instruments d’homogeneïtzació cultural, i el mestre és el representant estatal i l’executor d’una política educativa de caràcter classista i sexista. Nogensmenys, en un context polític convuls amb alternances contínues en el poder, per a les forces progressistes de diferents signes l’educació és un element clau per a construir una societat més justa, democràtica i igualitària. Aquest plantejament es manifesta d’una forma especialment notable a Catalunya on es despleguen projectes i propostes pedagògiques que, inspirades i alimentades per les idees del moviment internacional de l’Escola Nova i per les experiències educatives de signe obrerista i llibertari, configuren una època daurada per la pedagogia fins a l’arribada del franquisme. El primer terç del segle xx és, doncs, un període fonamental per entendre la funció de l’escola en clau emancipadora, per entendre la funció de l’educació a l’hora de construir una societat més lliure, i per entendre les bases del que es va convenir a anomenar la Renovació Pedagògica: un fenomen complex, plural i divers que articula les aspiracions per a una transformació de l’escola en clau humanista i que es projecta fins als nostres dies. En aquesta tesi ens aproximem al significat històric de la Renovació Pedagògica i als seus principis en tant que marc general a partir del qual analitzar les transformacions educatives actuals a Catalunya. I és que un nou impuls renovador ha sacsejat el panorama educatiu català al tombant del nou mil·lenni marcat per la globalització, la quarta revolució industrial, el canvi climàtic, la despolitització, l’auge del feixisme, el descens de la qualitat dels règims democràtics i la intensificació del procés de neoliberalització de tots els àmbits de la vida, una nova clau de volta del capitalisme. Aquests elements, entre d’altres, constitueixen el conjunt de reptes educatius actuals que algunes associacions i institucions educatives afronten des d’una perspectiva crítica i emancipadora, bo i apostant per un canvi profund en la seva proposta pedagògica, redefinint la seva gramàtica escolar. Es tracta d’un fenomen complex, plural i heterogeni que a voltes s’inspira en els referents renovadors del passat però sovint de forma esbiaixada o parcial

Programa de Doctorat en Educació

Universitat de Girona