DUGi

Rehabilitación penitenciaria de delincuentes sexuales. Un estudio empírico de la percepción individual de los internos sobre los programas de tratamiento

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@26655

Després d’un llarg procés d’evolució, la pena ha deixat de percebre’s com un mer càstig per adoptar l’ideal de la rehabilitació i reinserció social dels condemnats, convertint-se en paràmetre de constitucionalitat adreçat a orientar la política penal i penitenciària. individualitzats de tractament (PIT), a més de donar compliment a aquest ideal com a pilar fonamental del sistema penal espanyol i garantir l’execució de les penes en clau humanista, es dota l’intern de les eines necessàries per a la seva pròpia emancipació. Un dels àmbits on la rehabilitació cobra més rellevància és el de la delinqüència sexual, fenomen criminal de seqüeles greus que ha abandonat l’àmbit privat per esdevenir problema de salut pública a nivell mundial. Tot i l’estesa desinformació sobre el seu abast i dimensions i la xifra fosca elevada, el que sí que és clar és la necessitat d’intervenció en els delinqüents sexuals mitjançant un abordatge integral tenint en compte les característiques de la tipologia delictiva i del propi infractor, especialment els seus hàbits, cognicions i emocions. En aquest sentit, el punt d’inflexió en la seva rehabilitació penitenciària ho constitueix, sens dubte, el llançament del Programa de Control de la Agressió Sexual (PCAS) que ha demostrat reduir la reincidència de manera significativa. Aquest treball pretén anar més enllà i estudiar l’eficàcia del programa des de la perspectiva dels propis interns, valorant la seva experiència personal com a element crucial per aconseguir la fi primordial del tractament, que no és altre que la ruptura definitiva de la carrera delictiva i el reintegrament satisfactori a la societat

After a long process of evolution, punishment has ceased to be perceived as a mere punishment and has embraced the ideal of rehabilitation and social reintegration of convicted prisoners, becoming a constitutional parameter intended to guide criminal and penitentiary policy. Through individualized treatment programs (ITPs), in addition to fulfilling this ideal as a fundamental pillar of the Spanish penal system and guaranteeing the execution of sentences from a humanistic perspective, inmates are provided with the necessary tools for their own emancipation. One of the areas in which rehabilitation is gaining greatest relevance is that of sexual offending, a criminal phenomenon with serious consequences that has left the private sphere to become a global public health problem. Despite widespread misinformation about its scope and scale and the high, shadowy figure, what is clear is the need for intervention with sex offenders through a comprehensive approach, taking into account the characteristics of the offense type and the offender themselves, especially their habits, cognitions, and emotions. In this sense, the turning point in their prison rehabilitation is undoubtedly the launch of the Sexual Assault Control Program (SACCP), which has been shown to significantly reduce recidivism. However, this work aims to go further and study the program’s effectiveness from the perspective of the inmates themselves, assessing their personal experience as a crucial element in achieving the primary goal of treatment, which is none other than a definitive end to the criminal career and a successful reintegration into society

Tras un largo proceso de evolución la pena ha dejado de percibirse como un mero castigo para adoptar el ideal de la rehabilitación y reinserción social de los condenados, convirtiéndose en parámetro de constitucionalidad dirigido a orientar la política penal y penitenciaria. A través de los programas individualizados de tratamiento (PIT), además de dar cumplimiento a dicho ideal como pilar fundamental del sistema penal español y garantizar la ejecución de las penas en clave humanista, se dota al interno de las herramientas necesarias para su propia emancipación. Uno de los ámbitos en los que la rehabilitación cobra mayor relevancia es el de la delincuencia sexual, fenómeno criminal de secuelas graves que ha abandonado el ámbito privado para convertirse en problema de salud pública a nivel mundial. A pesar de la extendida desinformación sobre su alcance y dimensiones y la cifra oscura elevada, lo que sí está claro es la necesidad de intervención en los delincuentes sexuales mediante un abordaje integral teniendo en cuenta las características de la tipología delictiva y del propio infractor, especialmente sus hábitos, cogniciones y emociones. En este sentido, el punto de inflexión en su rehabilitación penitenciaria lo constituye, sin duda, el lanzamiento del Programa de Control de la Agresión Sexual (PCAS) que ha demostrado reducir la reincidencia de forma significativa. No obstante, este trabajo pretende ir más allá y estudiar la eficacia del programa desde la perspectiva de los propios internos valorando su experiencia personal como elemento crucial para conseguir el fin primordial del tratamiento que no es otro que la ruptura definitiva de la carrera delictiva y el reintegro satisfactoria a la sociedad