DUGi

La responsabilitat penal dels menors: impacte de l’aplicació de la mesura de la llibertat vigilada

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@26860

This paper discusses the complexity of juvenile delinquency and its approach from a juvenile justice perspective, focusing on probation as an integral measure. It highlights the importance of considering the diversity of sociodemographic, individual and family factors that influence juvenile delinquent behaviour. Thus, through an educational, control and rehabilitation approach, juvenile justice seeks the resocialization of the juvenile offender, emphasizing his or her responsibility and personal development. Probation is presented as a flexible and personalized tool that seeks the reintegration of minors, paying attention to their individual needs and promoting their social and work skills. Its effectiveness in preventing recidivism is highlighted, although challenges such as the lack of resources and the need for a more focused intervention on family and personal aspects are pointed out. The importance of juvenile’s context is emphasized and an intervention that considers both individual and family protective and risk factors is advocated. In short, the essential role of the family and socio-environmental factors in the reintegration process during probation is highlighted, as well as the importance of addressing dynamic modifiable factors and fostering bonds to reduce the risk of recidivism in juvenile offenders

El present treball planteja la complexitat de la delinqüència juvenil i el seu abordatge des de la justícia juvenil, centrant-se en la llibertat vigilada com a mesura integral. Es destaca la importància de considerar la diversitat de factors sociodemogràfics, individuals i familiars que influeixen en la conducta delictiva dels joves. Així, a través d’un enfocament educatiu, de control i rehabilitació, la justícia juvenil busca la resocialització del menor infractor, posant èmfasis en la seva responsabilitat i desenvolupament personal. Es presenta la llibertat vigilada com una eina flexible i personalitzada que busca la reinserció del menor prestant atenció a les necessitats individuals, fomentant les seves habilitats socials i laborals. Es destaca la seva eficàcia en la prevenció de la reincidència, tot i la presència de desafiaments com la falta de recursos i la necessitat d’una intervenció més enfocada en aspectes familiars i personals. S’emfatitza la importància del context del menor i es defensa una intervenció que consideri els factors protectors i de risc tant individuals com familiars. En definitiva, es ressalta el paper essencial de la família i els factors socioambientals en el procés de reinserció durant la llibertat vigilada, així com la importància de tractar els factors dinàmics modificables i fomentar vincles positius per reduir el risc de reincidència dels menors infractors