DUGi

Rastres del desig. Feminismes ibèrics, pràctica artística i sexualitat (1960–1985)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@26999

ENG- Following the terminology and analytical framework outlined by activist, writer, and politician Maria Aurèlia Capmany in El feminismo ibérico (1970), this thesis examines the discourses and representations of sexuality in the work of activists, theorists, and artists from the Iberian Peninsula who were active during the Francoist and Salazarist dictatorships, as well as in the subsequent processes of democratic transition. This study adopts a broad conception of artistic production, aligned with cultural and visual studies, encompassing not only conventional artistic practices but also feminist texts and publications, as well as other creative expressions of activism, such as posters and stickers. In this context, the thesis seeks to offer a comparative analysis with Anglo-Saxon feminist art, in which artistic reflection on sexuality has historically been a defining element. By doing so, it challenges two widespread ideas in the historiography of art in our region: first, that between the 1960s and 1980s, women in the Iberian Peninsula did not center their creative work on sexuality; and second, that the connections between art and feminist activism were non-existent

CAT- Seguint la terminologia i l’espai d’anàlisi apuntats per l’activista, escriptora i política Maria Aurèlia Capmany a El feminismo ibérico (1970), aquesta tesi analitza els discursos i representacions de la sexualitat en l’obra d’activistes, teòriques i artistes de la península Ibèrica actives durant les dictadures franquista i salazarista i els subsegüents processos de transició democràtica. Ho fem partint d’una concepció àmplia de la producció artística, propera als estudis culturals i visuals, que inclou no sols les pràctiques pròpiament artístiques, sinó també textos i publicacions feministes així com altres produccions creatives pròpies de l’activisme, com ara els cartells o els adhesius. Es proposa una lectura contrastada amb l’art feminista anglosaxó, context que històricament ha fet de la reflexió artística sobre la sexualitat un dels seus elements definitoris. En aquest procés, es problematitzen dues idees molt esteses en la historiografia de l’art del nostre país: que entre els anys seixanta i vuitanta les dones del nostre territori no van centrar les seves creacions en la sexualitat, i de l’altra, que les connexions entre art i activisme feminista van ser inexistents

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona