Warning: error_log(/dades/dugi/log//querys.log) [function.error-log]: failed to open stream: Read-only file system in /dades/dugi/lib/log/log.php on line 32
DUGi: Ítem | DUGiDocs - Multimorbidity patterns and determinants in Europe: a crossnational longitudinal perspective

Ítem


Multimorbidity patterns and determinants in Europe: a crossnational longitudinal perspective

ENG- Population ageing comes along with an increase in the presence of chronic diseases, with the subsequent impact on people having them as well as on society and healthcare systems. With the accumulation of chronic diseases, the so-called multimorbidity phenomenon appears. The study of how these diseases are grouped among people, which are their risk factors and consequences of belonging to these groups and how they evolve may help targeting efforts towards preventing their apparition, advance and impact. Therefore, this thesis aimed to characterize these patterns, their progression, and their associated risk factors, as well as their relationship with limitations, quality of life and healthcare use, and how these last relationships change according to the socioeconomic level of regions where people live. For this study, data from the SHARE survey was used, conducted at European level to adults aged 50 and over. Four classes were established in the analyses addressing changes and multimorbidity-related factors: the “healthy” class, the “metabolic” class, the “severely impaired" class and the “osteoarticular” (female-specific) and the “articular-COPD-ulcer” (male-specific) classes. More severe multimorbidity groups were related to age, smoke (with the articular-related classes in particular), material deprivation (notably to the “severely impaired”) and a high BMI, while education, being employed and physical activity were related to less multimorbidity. Changes were scarce and occurred from the “healthy” to the “metabolic” and the articular-related classes, and from the latter two to the “severely impaired” class. In the analysis addressing consequences, six multimorbidity groups were established. Limitations and healthcare utilization were lower in the “healthy”, the “metabolic” and the “osteoarticular” classes. Individuals within the “cardiovascular” class tend to be more hospitalized, and those in the “neuro-affective- ulcer” and the “several conditions” were the most likely to suffer from limitations. The association between multimorbidity and certain outcomes did differ according to the regional socioeconomic status, particularly those regarding limitations. In conclusion, the identified multimorbidity groups are characterized by distinct sociodemographic and lifestyle factors and have distinct associations with health-related outcomes and healthcare use, with more multimorbid groups being the most impaired. In addition, there were few changes in a 4-year period with the proposed models, happening from the healthiest groups to the groups with intermediate morbidity, and from these latter to the group with the highest accumulation of chronic conditions. Finally, not only is multimorbidity related to worse individual socioeconomic conditions and outcomes, but multimorbid individuals appear to have a larger impairment when living in regions with a lower socioeconomic status, even within the European Union

CAT- L’envelliment de la població ve acompanyat d’un augment de presència de les malalties cròniques, amb el consegüent impacte tant a les persones que les pateixen com a la societat i als sistemes de salut. Amb l’acumulació de malalties cròniques, apareix el fenomen que anomenem multimorbiditat. L’estudi de com aquestes malalties s’agrupen en les persones, quins són els factors de risc i les conseqüències de pertànyer a aquests grups i com evolucionen pot ajudar a dirigir esforços per a prevenir la seva aparició, avenç i impacte. Per tant, en aquesta tesi es va marcar l’objectiu de caracteritzar aquests patrons, la seva progressió, i els seus factors de risc associats, així com la seva relació amb les limitacions, la qualitat de vida i l’ús de recursos sanitaris, i com aquestes darreres relacions canvien en funció del nivell socioeconòmic de la regió on les persones viuen. Per aquest estudi, es varen utilitzar dades de l’enquesta SHARE, realitzada a nivell europeu a adults de 50 anys i més. Es van establir quatre grups a les anàlisis que estudiaren els canvis i els factors relacionats amb la multimorbiditat: la classe “sana”, la “metabòlica”, la “vàries-condicions” i la “osteoarticular” (en dones) i “l’articular-MPOC-úlcera” (per a homes). Els grups de multimorbiditat més severs es varen relacionar amb l’edat, el tabaquisme (especialment les classes articulars), la privació material (sobretot amb la “vàries-condicions”) i un elevat IMC. D’altra banda, l’educació, treballar i l’activitat física estaven relacionades amb una menor multimorbiditat. Els canvis d’un grup a un altre en un termini de quatre anys van ser baixos, i es donaren de la classe “sana" a les classes “metabòlica” i articulars i des d’aquestes dues a la “vàries-condicions”. En les anàlisis per a estudiar-ne les conseqüències, es van establir sis grups de multimorbiditat. Les limitacions i l’ús de recursos foren menors en les classes “sana”, “metabòlica” i “osteoarticular”. Els individus a la classe “cardiovascular” tendiren a ser més hospitalitzats, mentre que aquells a les classes “neuro-afectiva-úlcera” i “vàries-condicions” tingueren més probabilitats de sofrir limitacions. L’associació entre la multimorbiditat i una part dels resultats en salut diferiren en funció de l’estatus socioeconòmic regional, particularment aquells relacionats amb les limitacions. Es va concloure que els grups de multimorbiditat identificats es caracteritzen per diferents factors sociodemogràfics i d’estil de vida, i tenen diferents associacions amb els resultats en salut i ús de recursos, essent els grups multimòrbids els més afectats. També, que amb els models proposats hi hagueren pocs canvis en un període de quatre anys, ocorrent dels grups més sans als de morbiditat intermèdia, i des d’aquests dos al grup amb la major acumulació de condicions cròniques. Finalment, que la multimorbiditat no només està associada a pitjors condicions socioeconòmiques i conseqüències relacionades amb la salut, si no que, a més, els individus amb multimorbiditat semblen tenir una major afectació en regions amb un menor estatus socioeconòmic, inclús dins de la Unió Europea

Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Universitat de Girona

Director: Garre Olmo, Josep
Sáez Zafra, Marc
Altres contribucions: Universitat de Girona. Departament d’Infermeria
Autor: Zacarías-Pons, Lluís
Data: 5 juny 2025
Resum: ENG- Population ageing comes along with an increase in the presence of chronic diseases, with the subsequent impact on people having them as well as on society and healthcare systems. With the accumulation of chronic diseases, the so-called multimorbidity phenomenon appears. The study of how these diseases are grouped among people, which are their risk factors and consequences of belonging to these groups and how they evolve may help targeting efforts towards preventing their apparition, advance and impact. Therefore, this thesis aimed to characterize these patterns, their progression, and their associated risk factors, as well as their relationship with limitations, quality of life and healthcare use, and how these last relationships change according to the socioeconomic level of regions where people live. For this study, data from the SHARE survey was used, conducted at European level to adults aged 50 and over. Four classes were established in the analyses addressing changes and multimorbidity-related factors: the “healthy” class, the “metabolic” class, the “severely impaired" class and the “osteoarticular” (female-specific) and the “articular-COPD-ulcer” (male-specific) classes. More severe multimorbidity groups were related to age, smoke (with the articular-related classes in particular), material deprivation (notably to the “severely impaired”) and a high BMI, while education, being employed and physical activity were related to less multimorbidity. Changes were scarce and occurred from the “healthy” to the “metabolic” and the articular-related classes, and from the latter two to the “severely impaired” class. In the analysis addressing consequences, six multimorbidity groups were established. Limitations and healthcare utilization were lower in the “healthy”, the “metabolic” and the “osteoarticular” classes. Individuals within the “cardiovascular” class tend to be more hospitalized, and those in the “neuro-affective- ulcer” and the “several conditions” were the most likely to suffer from limitations. The association between multimorbidity and certain outcomes did differ according to the regional socioeconomic status, particularly those regarding limitations. In conclusion, the identified multimorbidity groups are characterized by distinct sociodemographic and lifestyle factors and have distinct associations with health-related outcomes and healthcare use, with more multimorbid groups being the most impaired. In addition, there were few changes in a 4-year period with the proposed models, happening from the healthiest groups to the groups with intermediate morbidity, and from these latter to the group with the highest accumulation of chronic conditions. Finally, not only is multimorbidity related to worse individual socioeconomic conditions and outcomes, but multimorbid individuals appear to have a larger impairment when living in regions with a lower socioeconomic status, even within the European Union
CAT- L’envelliment de la població ve acompanyat d’un augment de presència de les malalties cròniques, amb el consegüent impacte tant a les persones que les pateixen com a la societat i als sistemes de salut. Amb l’acumulació de malalties cròniques, apareix el fenomen que anomenem multimorbiditat. L’estudi de com aquestes malalties s’agrupen en les persones, quins són els factors de risc i les conseqüències de pertànyer a aquests grups i com evolucionen pot ajudar a dirigir esforços per a prevenir la seva aparició, avenç i impacte. Per tant, en aquesta tesi es va marcar l’objectiu de caracteritzar aquests patrons, la seva progressió, i els seus factors de risc associats, així com la seva relació amb les limitacions, la qualitat de vida i l’ús de recursos sanitaris, i com aquestes darreres relacions canvien en funció del nivell socioeconòmic de la regió on les persones viuen. Per aquest estudi, es varen utilitzar dades de l’enquesta SHARE, realitzada a nivell europeu a adults de 50 anys i més. Es van establir quatre grups a les anàlisis que estudiaren els canvis i els factors relacionats amb la multimorbiditat: la classe “sana”, la “metabòlica”, la “vàries-condicions” i la “osteoarticular” (en dones) i “l’articular-MPOC-úlcera” (per a homes). Els grups de multimorbiditat més severs es varen relacionar amb l’edat, el tabaquisme (especialment les classes articulars), la privació material (sobretot amb la “vàries-condicions”) i un elevat IMC. D’altra banda, l’educació, treballar i l’activitat física estaven relacionades amb una menor multimorbiditat. Els canvis d’un grup a un altre en un termini de quatre anys van ser baixos, i es donaren de la classe “sana" a les classes “metabòlica” i articulars i des d’aquestes dues a la “vàries-condicions”. En les anàlisis per a estudiar-ne les conseqüències, es van establir sis grups de multimorbiditat. Les limitacions i l’ús de recursos foren menors en les classes “sana”, “metabòlica” i “osteoarticular”. Els individus a la classe “cardiovascular” tendiren a ser més hospitalitzats, mentre que aquells a les classes “neuro-afectiva-úlcera” i “vàries-condicions” tingueren més probabilitats de sofrir limitacions. L’associació entre la multimorbiditat i una part dels resultats en salut diferiren en funció de l’estatus socioeconòmic regional, particularment aquells relacionats amb les limitacions. Es va concloure que els grups de multimorbiditat identificats es caracteritzen per diferents factors sociodemogràfics i d’estil de vida, i tenen diferents associacions amb els resultats en salut i ús de recursos, essent els grups multimòrbids els més afectats. També, que amb els models proposats hi hagueren pocs canvis en un període de quatre anys, ocorrent dels grups més sans als de morbiditat intermèdia, i des d’aquests dos al grup amb la major acumulació de condicions cròniques. Finalment, que la multimorbiditat no només està associada a pitjors condicions socioeconòmiques i conseqüències relacionades amb la salut, si no que, a més, els individus amb multimorbiditat semblen tenir una major afectació en regions amb un menor estatus socioeconòmic, inclús dins de la Unió Europea
Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut
Altres identificadors: http://hdl.handle.net/10803/694874
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/27112
Llenguatge: eng
Editor: Universitat de Girona
Drets: L’accés als continguts d’aquesta tesi queda condicionat a l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Matèria: Multimorbiditat
Multimorbilidad
Multimorbidity
Condicions cròniques
Condiciones crónicas
Chronic conditions
Anàlisi de classes latents
Análisis de transcisiones latentes
Latent transition analysis
Desigualtats en salut
Desigualdades en salud
Health inequities
Qualitat de vida
Calidad de vida
Quality of life
Limitacions
Limitaciones
Limitations
614
Títol: Multimorbidity patterns and determinants in Europe: a crossnational longitudinal perspective
Tipus: info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries


Warning: error_log(/dades/dugi/log//dugi.log) [function.error-log]: failed to open stream: Read-only file system in /dades/dugi/lib/log/log.php on line 32

Autors


Warning: error_log(/dades/dugi/log//dugi.log) [function.error-log]: failed to open stream: Read-only file system in /dades/dugi/lib/log/log.php on line 32


Warning: fopen(/dades/dugi/cache/da29c5907cd8a617329db219a3a662c1_.html) [function.fopen]: failed to open stream: Read-only file system in /dades/dugi/end_cache.php on line 2