Ítem
| Ramos Poley, Luis | |
| Universitat de Girona. Facultat de Dret | |
| Lechado Guillén, Mario | |
| maig 2025 | |
|
This paper analyzes the legal framework of unfair dismissal in Spain, with special focus on its historical evolution and the current regulatory framework at both domestic and international levels. It examines the international instruments influencing additional compensation, highlighting the Revised European Social Charter, the role of the European Committee of Social Rights (ECSR), and the doctrine of conventionality control. A turning point lies in the ECSR’s decision on the merits of March 20, 2024, which sparks debate on the adequacy of remedies in cases of unfair dismissal. The study explores the impact of this decision on Spanish case law, the uncertainties regarding its binding nature, and the strengths and weaknesses in judicial reasoning. Finally, it reviews the position of the Supreme Court, the ongoing doctrinal debate, and subsequent rulings, proposing possible adjustments to bridge the gap between domestic law and international standards. The conclusions emphasize the need for harmonization to ensure effective protection of labor rights Este trabajo analiza el régimen jurídico del despido improcedente en España, con especial atención a su evolución histórica y al marco normativo vigente tanto interno como internacional. Se examinan los instrumentos internacionales que inciden en la indemnización adicional, destacando la Carta Social Europea Revisada, el papel del Comité Europeo de Derechos Sociales (CEDS) y la doctrina del control de convencionalidad. El punto de inflexión se encuentra en la decisión de fondo del CEDS del 20 de marzo de 2024, que abre el debate sobre la suficiencia de la reparación en casos de despido improcedente. El estudio aborda el impacto de esta decisión en la jurisprudencia española, las incertidumbres sobre su valor vinculante y las fortalezas y debilidades en la motivación judicial. Finalmente, se revisa la posición del Tribunal Supremo, el debate doctrinal y las sentencias posteriores, proponiendo posibles ajustes para corregir el desajuste entre normativa interna y estándares internacionales. Las conclusiones apuntan a la necesidad de una armonización que garantice una protección efectiva de los derechos laborales Aquest treball analitza el règim jurídic de l’acomiadament improcedent a Espanya, amb una atenció especial a la seva evolució històrica i al marc normatiu vigent tant intern com internacional. S’examinen els instruments internacionals que incideixen en la indemnització addicional, i destaquen la Carta Social Europea Revisada, el paper del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) i la doctrina del control de convencionalitat. El punt d’inflexió es troba en la decisió de fons del CEDS del 20 de març del 2024, que obre el debat sobre la suficiència de la reparació en casos d’acomiadament improcedent. L’estudi aborda l’impacte d’aquesta decisió a la jurisprudència espanyola, les incerteses sobre el seu valor vinculant i les fortaleses i les febleses en la motivació judicial. Finalment, es revisa la posició del Tribunal Suprem, el debat doctrinal i les sentències posteriors, proposant possibles ajustaments per corregir el desajust entre normativa interna i estàndards internacionals. Les conclusions apunten a la necessitat d’una harmonització que garanteixi una protecció efectiva dels drets laborals |
|
| application/pdf | |
| http://hdl.handle.net/10256/27632 | |
| spa | |
| Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | |
| http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
|
Indemnitzacions per acomiadament
Severance pay Personal -- Acomiadament -- Espanya Employees -- Dismissal of -- Spain |
|
| Indemnización adicional por despido improcedente: construcción jurisprudencial con especial atención a la carta social europea. ¿Cambio de paradigma? | |
| info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | |
| DUGiDocs |
