DUGi

Essays on the effects of school-meal programmes

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@27640

ENG- Despite the growing body of research on the causal impact of school-meal programmes, the academic literature has yet to reach a consensus on their effects. This thesis contributes to the debate through a synthesis of the available evidence and the analysis of two specific case studies: the school-meal subsidies programme in the city of Barcelona and a universal, free programme implemented in England. Firstly, we analyse studies that investigate the causal effects of school-meal programmes on children’s behaviour, health and educational outcomes in developed countries. This is done through meta-analysis, a technique that combines the results of different research studies and allows for the correction of potential publication bias — that is, the tendency to give greater visibility to studies with intuitive findings. The results indicate that school meals have a limited impact children’s outcomes We also document that means-tested and school-breakfast initiatives yield the greatest benefits for children’s outcomes. Secondly, we study the effect of school-meal subsidies on academic achievement in the city of Barcelona. We compare students who receive the subsidy with those who do not but apply for the programme based on a family income threshold. Our analysis focuses on students around this threshold, who share very similar socio-economic characteristics and are therefore comparable. The results indicate that pupils receiving a school-meal subsidy achieve better grades in Catalan, particularly those attending low-complexity schools, where Catalan is more prevalent. The subsidy enables children to spend more time at school and to socialise with wealthier Catalan-speaking peers. Lastly, we examine the case of England, where we analyse the effects of a transition from a means-tested school-meal programme, such as that of the city of Barcelona, to a universal one offering free school meals to children aged 4 to 7, on parents’ labour market outcomes. The results indicate that universal free school meals increase the probability of mothers working by 4.5 percentage points, while no significant effects are observed for fathers. The effects are particularly pronounced for single mothers, those in households where the father is employed and those whose children were previously eligible under the means-tested scheme. Although the thesis finds that the average effect of school-meal programmes in developed countries is limited, it points to the importance of context to better understand the key elements of a successful school-meal programme. The dissertation also shows that, in the cases of Barcelona and England, such initiatives contribute to educational success and help reduce social and gender inequalities

CAT- Malgrat el volum creixent de recerca sobre l’impacte causal dels programes de menjador escolar, la literatura acadèmica encara no ha arribat a un consens sobre els seus efectes. Aquesta tesi contribueix al debat mitjançant una síntesi de l’evidència disponible i l’anàlisi de dos casos concrets: el programa d’ajuts de menjador escolar a la ciutat de Barcelona i un programa universal i gratuït implementat a Anglaterra. En primer lloc, analitzem els estudis que investiguen els efectes causals dels programes de menjador escolar sobre el comportament, la salut i el rendiment educatiu dels infants en països desenvolupats. Ho fem mitjançant una metaanàlisi, una tècnica que combina els resultats de diferents investigacions i permet corregir el possible biaix de publicació, és a dir, la tendència a donar més visibilitat als estudis amb resultats intuïtius. Els resultats de l’anàlisi indiquen que els programes de menjador escolar tenen un impacte limitat sobre els infants. També identifiquem que els programes d’esmorzar i els ajuts segons el nivell de renda són els més efectius. En segon lloc, estudiem l’efecte dels ajuts de menjador escolar sobre el rendiment acadèmic a la ciutat de Barcelona. Comparem els alumnes que reben la beca amb aquells que, tot i haver-la sol·licitat, no la reben, fet que és determinat per un llindar de renda familiar. Ens centrem en alumnes situats al voltant d’aquest llindar, que tenen característiques socioeconòmiques molt similars i, per tant, són comparables. Els resultats indiquen que els alumnes becats obtenen millors qualificacions en català, especialment aquells que assisteixen a escoles de baixa complexitat, on el català és més present i l’entorn socioeconòmic més afavorit. La beca permet als infants passar més temps a l’escola i socialitzar amb companys catalanoparlants, millorant-ne el rendiment. En tercer lloc, estudiem el cas d’Anglaterra, on analitzem l’efecte de la transició d’un sistema de beques menjador, com el de la ciutat de Barcelona, a un sistema universal que ofereix àpats escolars gratuïts a infants de 4 a 7 anys, sobre la probabilitat de treballar dels pares. Els resultats indiquen que el menjador escolar universal incrementa la probabilitat que les mares treballin en 4,5 punts percentuals, mentre que no s’observen efectes significatius en el cas dels pares. L’impacte és especialment rellevant en el cas de mares solteres, mares amb parelles que treballen i mares d’infants que anteriorment rebien una beca menjador. Tot i que l’efecte global dels programes de menjador escolar és reduït, aquesta tesi apunta a la importància del context per comprendre millor els elements que fan un programa de menjador escolar exitós. La tesi també evidencia que, en els casos de la ciutat de Barcelona i d’Anglaterra, aquests programes contribueixen a l’èxit educatiu i a la reducció de les desigualtats socials i de gènere

Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

Universitat de Girona