DUGi

Essays in applied economics

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@27738

ENG- High-quality preschool is often seen as a powerful tool to boost children’s development and help parents—especially mothers—balance work and family life. Governments have invested heavily in these programs in recent years. But how effective are they in practice? This PhD dissertation investigates why the answers are not always clear and how early childhood investments can succeed or fall short depending on what happens later in a child’s life. The first part of the dissertation explores how the research we rely on might be skewed. Many studies report positive effects from preschool, while results showing little or no effect are often less likely to be published or highlighted. This is known as publication bias. To examine this, the dissertation uses meta-analysis, a technique that combines the results of many studies and adjusts for the tendency to give greater visibility to findings that are more intuitive or consistent with policy expectations. After correcting for this bias, the findings suggest that the benefits of universal preschool programs—especially for disadvantaged children—are smaller than commonly believed. Promises that early advantages will reappear later in life also receive little support. The second part turns to another key promise of early education: helping mothers enter or stay in the workforce. While this is a common policy goal, the evidence varies widely. To understand why, the dissertation conducts a meta-analysis of studies on preschool and maternal employment. It gives more weight to studies with stronger methods and adjusts for the fact that positive findings are more likely to be reported. After these corrections, the average effect on maternal employment is much lower than often claimed. Still, for mothers who do use the services—especially in lower-income families and areas with high female employment—childcare programs can make a meaningful difference. Finally, the third part of the dissertation looks at what happens after preschool. Does early progress last, or can it be undone by poor conditions later on? The analysis uses data from Catalonia, where a large preschool expansion in the 2000s was followed by austerity-driven staffing cuts in primary schools after the financial crisis. Children who attended public nursery schools performed better in later academic tests—but only if they went on to well-resourced primary schools. When those follow-up conditions were weak, early gains disappeared. Together, the findings show that early education can work—but not in isolation. To deliver lasting benefits, preschool investments need to be followed by continued support and quality throughout a child’s educational path

CAT- L’educació infantil de qualitat sovint es presenta com una eina poderosa per afavorir el desenvolupament dels infants i ajudar les pares—especialment les mares—a conciliar la vida laboral i familiar. Els governs hi han destinat grans inversions els darrers anys. Però, fins a quin punt aquests programes funcionen realment? Aquesta tesi doctoral analitza per què les respostes no sempre són clares i com els beneficis de les inversions en la primera infància poden consolidar-se o diluir-se segons el que passi després en la trajectòria educativa dels infants. La primera part de la tesi examina fins a quin punt les evidències disponibles poden estar esbiaixades. Molts estudis troben efectes positius de l’educació infantil, però els resultats neutres o negatius sovint es publiquen o es divulguen menys. Aquest fenomen s’anomena biaix de publicació. Per estudiar-lo, la tesi recorre a la metanàlisi, una tècnica que combina els resultats de múltiples investigacions i corregeix la tendència a donar més visibilitat als efectes més intuïtius o políticament atractius. Un cop ajustat aquest biaix, els beneficis dels programes universals d’educació infantil—especialment per als infants desfavorits—resulten més modestos del que habitualment es creu. També es troba poca evidència que els avantatges inicials reapareguin més endavant. La segona part aborda una altra gran promesa de l’educació infantil: facilitar que les mares s’incorporin o romanguin al mercat de treball. Tot i ser un objectiu polític recurrent, les estimacions dels seus efectes varien molt. Per esbrinar-ne les causes, la tesi realitza una metanàlisi d’estudis sobre educació infantil i ocupació materna, atorgant més pes als treballs metodològicament més sòlids i corregint el fet que els resultats positius tendeixen a publicar-se més. Després d’aquests ajustos, l’efecte mitjà sobre l’ocupació materna és molt menor del que sovint es proclama. Amb tot, els programes poden marcar una diferència significativa per a les mares que en fan ús—sobretot en famílies amb rendes baixes i en zones amb una elevada participació femenina al mercat laboral. Finalment, la tercera part de la tesi analitza què passa després de l’etapa preescolar. Els progressos inicials perduren o poden desfer-se si les condicions educatives posteriors són deficients? L’estudi utilitza dades de Catalunya, on una gran expansió de places públiques d’escola bressol a principis dels 2000 va anar seguida de retallades de professorat a les escoles primàries arran de la crisi financera. Els infants que van assistir a escola bressol pública obtenen millors resultats acadèmics anys després—però només si després van a escoles primàries ben dotades. Quan les condicions ulteriors són febles, els guanys inicials s’esvaeixen. En conjunt, les troballes demostren que l’educació infantil pot funcionar—però no és suficient per si sola. Perquè els seus beneficis perdurin, cal mantenir el suport i la qualitat al llarg de tota la trajectòria educativa dels infants

Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

Universitat de Girona