DUGi

Materialidades y memorias de los paisajes de conflicto de la Guerra Civil: una aproximación desde las humanidades digitales

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@27866

ENG- This thesis examines the construction and transformation of collective memory in relation to two key battles of the Spanish Civil War —the Iron Belt (1937) and the Battle of the Ebro (1938) — through the analysis of material remains, heritage management practices, and the application of Digital Humanities methodologies. Battlefields are understood not merely as physical sites but as dynamic spaces where competing memories —both official and dissenting— are continuously negotiated. Through a compendium of five peer-reviewed articles, the research brings together contemporary archaeology, Digital Humanities, and discourse analysis to explore the political uses and representational strategies surrounding these conflict-related landscapes. The first two articles focus on the Iron Belt, employing Geographic Information Systems (GIS) to assess its current state of conservation and to identify tensions between hegemonic narratives and counter-hegemonic expressions, such as political graffiti and acts of vandalism. The third article and the accompanying book chapter analyse exhibitions in museums dedicated to the Battle of the Ebro. Using computational text analysis —including topic modelling and keyword frequency analysis— they reveal subtle narrative biases, such as politically neutral or equidistant framings, an emphasis on the international dimension of the conflict, and the marginalisation of certain groups. These studies also examine the role of landscape in shaping commemorative narratives, highlighting how geography becomes a key medium through which traumatic historical events are interpreted and conveyed. The fifth article turns to the International Brigades, comparing mortality data from the SIDBRINT database with prevailing historiographical narratives concerning the Gandesa offensive (July–August 1938). The findings expose discrepancies between documented casualties and the emphasis placed on certain brigades in historical accounts, underscoring the need for a critical, context-aware interpretation of digital historical data. Taken as a whole, the thesis demonstrates the potential of Digital Humanities techniques to uncover patterns within large datasets that would be difficult to detect using traditional methods. These tools prove particularly valuable for interrogating the contested and politically charged narratives through which the memory of the Spanish Civil War continues to be shaped in the present

CAT- Aquesta tesi examina la construcció i transformació de la memòria col·lectiva en relació amb dues batalles clau de la Guerra Civil espanyola —el Cinturó de Ferro (1937) i la batalla de l’Ebre (1938)— a través de l’anàlisi de les restes materials, les pràctiques de gestió patrimonial i l’aplicació de metodologies pròpies de les Humanitats Digitals. Els camps de batalla s’entenen no només com a llocs físics, sinó com espais dinàmics on es negocien contínuament memòries concurrents —tant oficials com dissidents. Mitjançant un compendi de cinc articles avaluats per parells, la recerca integra l’arqueologia del món contemporani, les Humanitats Digitals i l’anàlisi del discurs per explorar els usos polítics i les estratègies de representació associades a aquests paisatges vinculats al conflicte. Els dos primers articles se centren en el Cinturó de Ferro i utilitzen Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per avaluar-ne l’estat actual de conservació i identificar les tensions entre les narratives hegemòniques i les expressions contrahegemòniques, com ara grafits polítics i actes vandàlics. El tercer article i el capítol de llibre que l’acompanya analitzen les exposicions dels museus dedicats a la batalla de l’Ebre. Mitjançant tècniques d’anàlisi computacional de textos —incloent-hi la modelització de temes i l’anàlisi de freqüència de paraules clau— es revelen biaixos narratius subtils, com ara enfocaments políticament equidistants, un èmfasi en la dimensió internacional del conflicte i la marginació de certs col·lectius. Aquests estudis també examinen el paper del paisatge en la configuració de les narratives commemoratives, tot destacant com la geografia esdevé un mitjà fonamental per interpretar i transmetre esdeveniments històrics traumàtics. El cinquè article se centra en les Brigades Internacionals, i compara les dades de mortalitat extretes de la base de dades SIDBRINT amb les narratives historiogràfiques predominants sobre l’ofensiva de Gandesa (juliol–agost de 1938). Els resultats posen en evidència discrepàncies entre les baixes documentades i l’èmfasi atorgat a determinades brigades en els relats històrics, fet que subratlla la necessitat d’una interpretació crítica i contextualitzada de les dades històriques digitals. En conjunt, la tesi demostra el potencial de les tècniques de les Humanitats Digitals per identificar patrons dins de grans conjunts de dades que serien difícils de detectar amb mètodes tradicionals. Aquests instruments esdevenen especialment valuosos per analitzar els relats controvertits i políticament condicionats a través dels quals, encara avui, es construeix la memòria de la Guerra Civil espanyola

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Universitat de Girona