DUGi

Risc d’erosió i capacitat de segrest de carboni en camps d’oliveres amb diferent tipus de maneig del sòl

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@27870

La degradació dels sòls és un problema molt greu a escala global que afecta a molts sòls. L’erosió i la pèrdua de l’estoc del carboni hi juguen un paper crucial, provocant d’aquesta forma efectes com la pèrdua de la fertilitat dels sòls i l’augment dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, contribuint així al canvi climàtic. La forma amb què l’home interactua amb el sòl, mitjançant el seu maneig, é3s un altre factor que pot determinar la degradació d’aquest. D’aquí sorgeix la necessitat d’adaptar les pràctiques agrícoles per fer-les més sostenibles i respectuoses amb els sòls i d’aquesta forma aconseguir preservar aquest recurs tant indispensable per al planeta. El cultiu de l’olivera és molt representatiu en la zona mediterrània. D’entre els diferents tipus de maneig agrícola, en els conreus considerats amb maneig tradicional es llaura la terra, es fertilitza químicament i es tracta amb productes fitosanitaris. En altres tipus de maneig com l’orgànic regeneratiu, es respecta la coberta vegetal, es manté intacte el sòl i es fan aportacions de matèria orgànica com a fertilitzant. L’objectiu de l’estudi ha estat establir si el tipus de maneig en olivera (tradicional o regeneratiu) pot disminuir les pèrdues de sòl per erosió i oferir una millora de les seves propietats físiques i bioquímiques i de la seva capacitat de segrest de carboni. L’estudi s’ha realitzat en dues parcel·les de conreu d’olivera cultivades amb diferent tipus de maneig situades a Vilanova de la Muga i a Pedret i Marzà. De cada parcel·la s’han agafat 7 mostres representatives entre les fileres i en direcció a la pendent, obtenint d’aquesta forma un total de 14 mostres. Per a determinar si el tipus de maneig influeix en les pèrdues per erosió i en l’estoc de carboni, s’han analitzat diferents variables de paràmetres físics (elements grossos (EG), densitat aparent (BD), fraccions granulomètriques, classe textural i estabilitat dels agregats (WSA) de diferent mida (0,25-2mmØ i 2-5,6mmØ)), químics (pH, conductivitat elèctrica (CE), carbonats, carboni oxidable (Cox), matèria orgànica (MO) i carboni total (LOI))i bioquímics (glomalina, activitat respiratòria i coeficient de mineralització (Qmin)) del sòl de les diferents mostres dels diferents manejos. S’ha calculat mitjançant l’equació USLE amb el sistema RUVIVAL, les pèrdues per erosió en cada un dels manejos diferents i s’ha comprovat el resultat mitjançant el sistema USLE-USDA. Les dades s’han tractat estadísticament per veure les diferències significatives i s’ha realitzat l’anàlisi de components principals. Els resultats han mostrat diferències significatives entre els dos tipus de maneig, essent el maneig regeneratiu el que presenta més estoc de carboni, més activitat biològica i més presència d’agregats estables (2-5,6mm) i menys pèrdues de sòl per erosió. Per tant, el maneig regeneratiu en oliveres de la zona estudiada, seria el més apropiat per reduir les pèrdues per erosió i fomentar la capacitat de segrest de carboni.

9

13