DUGi

Diagnosi d’un model de gestió silvopastoral amb ovelles de producció ecològica a l’Alt Empordà

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28044

L’emergència climàtica actual, acompanyada dels grans canvis en els usos del sòl, ha propiciat l’augment de sotabosc, que, s’ha convertit en un risc creixent tant per la seguretat com pels incendis del medi natural. Davant d’aquesta situació, la silvopastura emergeix com una eina clau en la gestió forestal sostenible. Aquesta pràctica, es basa en la ramaderia extensiva de terrenys forestals, busca controlar el creixement del sotabosc, reaprofitar recursos desaprofitats i conservar paisatges d’alt valor ecològic i social. L’objectiu principal de l’estudi ha estat analitzar la viabilitat i els efectes del model de gestió silvopastoral implementat a la finca de Mas Puigerniscle (Agulana, Alt Empordà). S’ha analitzat la seva contribució a nivell de conservació del sòl i la reducció de biomassa combustible, factors, implicats a la contribució per la prevenció d’incendis forestals. Per assolir aquest objectiu, s’han determinat diversos paràmetres físics, químics i bioquímics del sòl. Comparant el model silvopastoral amb altres usos del sòl presents a la finca :bosc no gestionat, bosc gestionat, sobrepastura. Per a determinar si el maneig influeix en termes de conservació del sòl, s’han analitzat diferents variables de paràmetres físics (elements grossos (EG), densitat aparent (BD), fraccions granulomètriques, classe textural i estabilitat dels agregats (WSA de (0,25-2mmØ i 2-5,6mmØ)), químics (pH, conductivitat elèctrica (CE), carboni oxidable (Cox), matèria orgànica (MO) i carboni total (LOI))i bioquímics (glomalina, activitat respiratòria i coeficient de mineralització (Qmin)) del sòl de les diferents mostres de les diferent maneigs. S’ha calculat mitjançant l’equació USLE amb el sistema RUVIVAL, les pèrdues per erosió en cada una de les zones. Les dades s’han tractat estadísticament per veure les diferències significatives. Els resultats no han mostrat diferències estadísticament significatives al realitzar l’anàlisi estadístic ANOVA, a excepció de l’anàlisi química del carboni total (LOI). En aquest cas, la zona de silvopastura ha presentat valors inferiors respecte a la resta de zones, mentre que la ZNG (zona no gestionada) ha mostrat el valor més elevat. D’altre banda, la zona de silvopastura (ZS) i sobrepastura (SP) s’han mostrat amb valors intermedis dins les zones. A banda d’aquest paràmetre, la resta de resultats indiquen que el sistema silvopastoral, no representa un efecte negatiu de cares a la salut del sòl, indicant una tendència positiva respecte a les característiques analitzades. La biomassa vegetal de la zona, ha presentat diferències pel que fa a la cobertura de les zones, essent la ZNG la zona amb exemplars de plantes més voluminoses i lignificades, amb presència de restes vegetals a la superfície del sòl. La zona gestionada i la zona de silvopastura, han presentat diferents espècies vegetals amb altures baixes (accessibles per a l’alimentació del ramat) i la zona amb sobrepastura s’ha vist amb una densitat de plantes inferior. L’estudi de viabilitat econòmica, ha determinat un balanç positiu pel que fa al sistema implementat a Mas Puigerniscle, amb una producció farratgera suplementària a les pastures econòmicament viable i econòmicament més rendible respecte a un escenari sense pastures. La ZS, per a la finca estudiada, ha resultat ser un model de gestió viable per a minimitzar el risc d’incendis, que és ecològicament i econòmicament positiu.

9

13