DUGi

La prueba preconstituida como medio de prevención de la victimización secundaria en menores

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28074

ENG- The criminal process has important shortcomings in the way it deals with the victim of the crime, who, when seeking justice with the expectation of obtaining an adequate institutional response and fair reparation for the crime suffered, is faced with a system centered on the exercise of the punitive power of the State, where their needs and desires are frequently left unattended. This disconnect between the victim’s demands for justice and the institutional response offered by the criminal process gives rise to what is known as secondary victimization, defined as any harm additional to that caused by the crime that contributes to deepening the emotional, psychological, social and economic damage caused by the criminal system. This phenomenon, although it can affect any person without distinction, acquires special relevance in the case of minors, who, due to their condition as vulnerable subjects derived from the evolutionary moment in which they find themselves, together with the inadequacy of a justice system that is not adapted to their idiosyncrasies, are especially harmed as a consequence of their intervention in the criminal process. This problem has received special attention in recent decades, with a series of protective measures being implemented, among which pre-established evidence has become one of the most important. Reflecting the growing prominence of pre-constituted evidence, the Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia was approved in Spain in 2021. This regulation, within the framework of the comprehensive measures it promotes for tackling violence against children and adolescents, reinforces the normative organization of pre-constituted evidence and establishes its obligatory nature for all children under fourteen years of age, who will give evidence through this modality in order to avoid secondary victimization. However, along with the benefits that empirical evidence has shown, this figure has never been free of criticism. The proceduralist doctrine, despite the fact that the national legal system has contemplated this figure for centuries prior to the enactment of the LOPIVI, has been skeptical and suspicious, considering that its use undermines the structural pillars of the criminal process, particularly with regard to the principles of contradiction and immediacy

CAT- El procés penal presenta importants mancances en la manera d’abordar la víctima del delicte, qui, en acudir a la justícia amb l’esperança d’obtenir una resposta institucional adequada i una reparació justa pel delicte sofert, s’enfronta a un sistema centrat en l’exercici de la potestat punitiva de l’Estat, on sovint les seves necessitats i desitjos queden desatesos. Aquesta desconnexió entre les demandes de justícia per part de la víctima i la resposta institucional que ofereix el procés penal origina el que es coneix com a victimització secundària, definida com tot perjudici addicional al causat pel delicte que contribueix a aprofundir el dany emocional, psicològic, social i econòmic a càrrec del sistema penal. Aquest fenomen, tot i que pot afectar qualsevol persona sense distinció, adquireix una rellevància especial en el cas dels menors d’edat que, per la seva condició de subjectes vulnerables derivada del moment evolutiu en què es troben, juntament amb la inadequació d’un sistema de justícia que no s’adapta a la seva idiosincràsia, resulten especialment perjudicats a conseqüència de la seva intervenció en el procés penal. Aquest problema ha rebut una atenció especial en les últimes dècades, havent-se desplegat una sèrie d’instruments de protecció, entre els que la prova preconstituïda esdevé un dels més importants. Com a reflex del creixent protagonisme de la prova preconstituïda, l’any 2021 es va aprovar a Espanya la Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia. Aquesta norma, en el marc de les mesures integrals que promou per a l’abordatge de la violència infantojuvenil, reforça l’ordenació normativa de la prova preconstituïda i estableix la seva obligatorietat per a tots els menors de catorze anys, que hauran de prestar declaració a través d’aquesta modalitat amb la finalitat d’evitar una victimització secundària. Ara bé, juntament amb els beneficis que l’evidència empírica ha posat de manifest, aquesta figura mai no ha estat exempta de crítiques. La doctrina processalista, tot i que l’ordenament jurídic nacional contempla aquesta figura des de segles abans de la promulgació de la LOPIVI, s’ha mostrat escèptica i recelosa per considerar que el seu ús atempta contra els pilars estructurals del procés penal, particularment pel que fa als principis de contradicció i immediació

Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

Universitat de Girona