DUGi

Efecte de la inhibició dels canals de clorur en la criopreservació espermàtica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28207

La criopreservació de semen porcí és una eina clau per a la conservació del material genètic i la millora dels programes d’inseminació artificial. No obstant això, els espermatozoides porcins presenten una baixa supervivència després de la congelació/descongelació com a conseqüència de la seva elevada sensibilitat als canvis de temperatura i osmolaritat del medi. Estudis previs han demostrat que els canals de membrana tenen un paper crucial en l’adaptació de l’espermatozoide a les condicions de la criopreservació. Tanmateix, no s’ha dut a terme cap estudi previ que investigués el paper dels canals de clorur (Cl⁻) durant aquest procés. Així doncs, aquest treball té com a objectiu principal avaluar la rellevància dels canals de clorur activats pel calci en la criotolerància dels espermatozoides de porcí. Amb aquesta finalitat, aquests canals s’han inhibit abans de la criopreservació i s’ha determinat la viabilitat i funcionalitat dels espermatozoides porcins després de la seva descongelació. En definitiva, es pretén conèixer millor l’adaptació de l’espermatozoide a la congelació/descongelació, per tal de millorar el protocol i la composició dels medis de criopreservació, així com incrementar la supervivència espermàtica després de la descongelació. Es van utilitzar ejaculacions de mascles reproductors porcins sans, i els espermatozoides es van congelar i descongelar seguint els protocols estàndards de criopreservació. Cada ejaculació es va dividir en quatre alíquotes: una pel control, i s les altres tres se’ls van afegir diferents concentracions d’inhibidors de canals Cl⁻ (NPPB i Benzobromarone). Es van analitzar la motilitat i viabilitat espermàtiques de les mostres abans i després del procés de congelació, mitjançant un sistema CASA i un citòmetre de flux. Les dades obtingudes es van analitzar estadísticament amb un model lineal mix, seguit del test post hoc de Sidak per a les comparacions entre diferents tractaments (P ≤ 0.05). En general, la inhibició dels canals de clorur, especialment quan es van utilitzar concentracions d’inhibidors més elevades, va resultar en una reducció de la motilitat i la viabilitat espermàtiques post-descongelació en comparació amb el control. Tot i que de manera més moderada, aquesta inhibició també va comportar 5 una reducció de l’activitat mitocondrial i un augment del desordre lipídic de la membrana i de la producció de ROS. Aquests resultats suggereixen que els canals de clorur tenen un paper important durant la criopreservació i la descongelació, atès que ajuden l’esperma a tolerar l’estrès oxidatiu, osmòtic i tèrmic.

9