DUGi

La sucesión internacional y las criptomonedas. Reflexiones en torno al Reglamento 650/2012

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28241

Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya)

La proliferació d’actius digitals —entre els quals destaquen les criptomonedes com Bitcoin— planteja nous reptes jurídics, especialment en l’àmbit successori. Malgrat un règim regulador parcialment restrictiu, aquests actius tenen un alt valor de mercat i són reconeguts com a drets patrimonials transmissibles, fet que en permet l’ús en negocis jurídics i la seva inclusió potencial en herències. Tanmateix, la naturalesa descentralitzada del Bitcoin, basat únicament en el control de la clau privada, dificulta la determinació de la titularitat i l’accés per part dels hereus. Aquest problema s’accentua quan es consideren els elements d’internacionalitat de la successió, atès que el lloc de “ubicació” dels béns digitals és indeterminat. El Reglament (UE) 650/2012 ofereix criteris de competència i llei aplicable, però la seva aplicació exigeix delimitar prèviament la naturalesa jurídica d’aquests actius, sobre la qual no existeix consens entre ordenaments. L’estudi proposa analitzar si les criptomonedes poden integrar la massa hereditària i els reptes que això implica, en absència de jurisprudència del TJUE malgrat la creixent rellevància patrimonial dels béns digitals

The rapid expansion of digital assets—including cryptocurrencies such as Bitcoin—raises significant legal challenges, particularly in the field of succession law. Despite the existence of partially restrictive regulation, these assets have substantial market value and are widely recognised as patrimonial rights, which allows their use in commercial transactions and their potential inclusion in estates. However, the decentralised nature of Bitcoin, whose control depends exclusively on possession of the private key, complicates both the identification of ownership and heirs’ access to the assets. These difficulties intensify when international elements are involved, as digital assets lack a clear territorial location. Although Regulation (EU) 650/2012 provides criteria on jurisdiction and applicable law, its application first requires a clear legal characterisation of cryptocurrencies—an area in which national legislations diverge considerably. The study therefore examines whether such assets can form part of the hereditary estate and the challenges this entails, particularly in the absence of case law from the Court of Justice of the European Union, despite the growing patrimonial relevance of valuable digital assets after the owner’s death

13

16

Documenta Universitaria

Oficina Edicions UdG