DUGi

Contractació per mitjà de plataformes electròniques i el règim català dels «[I]ntermediaris» (art. 231-1 a 231-5 Codi de consum de Catalunya)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28242

Jornades de Dret Català a Tossa (23: 2025: Tossa de Mar, Catalunya)

El text planteja una primera aproximació a la regulació catalana aplicable a les activitats d’intermediació desenvolupades mitjançant plataformes electròniques. L’objectiu és identificar les normes vigents que, explícitament o implícitament, afecten aquests operadors, abans d’avaluar una eventual regulació específica per part del legislador català. L’ordenament mostra diverses referències a la figura de l’intermediari, especialment en l’àmbit del consum: l’article 111‑2.m del Codi de consum de Catalunya, així com els articles 231‑1 a 231‑5 del mateix cos legal, regulen les relacions de consum per mitjà d’intermediaris. També en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, diversos preceptes del Codi de consum contemplen obligacions específiques per als intermediaris. En l’àmbit de la disciplina de mercat, els articles 312‑5.5 i 334‑1.4 estableixen responsabilitats vinculades a la difusió d’informació per part de plataformes digitals i serveis en línia. Finalment, la Llei 18/2017 defineix l’activitat comercial majorista incorporant la funció d’intermediació. L’anàlisi posa de manifest la dispersió normativa i la necessitat de valorar una regulació unificada per a les plataformes intermediàries

This commentary offers a preliminary overview of the Catalan legal framework applicable to intermediary activities carried out through electronic platforms. Its aim is to identify the provisions currently in force that explicitly or implicitly regulate such intermediaries, prior to assessing whether the Catalan legislator could, or should, adopt a specific regulatory regime for these actors. Several norms refer to intermediaries within the field of consumer relations: Article 111‑2(m) of the Catalan Consumer Code, as well as Articles 231‑1 to 231‑5, expressly address consumer relations conducted through intermediaries. Further provisions concerning mortgage credit or loan intermediation are found in Articles 261‑1, 262‑1 to 262‑4 and 263‑1 to 263‑2 of the same Code. In the area of market discipline, Articles 312‑5.5 and 334‑1.4 establish responsibilities for digital platforms and online services acting as intermediaries regarding the dissemination of certain information. Lastly, Article 5.4(b) of Law 18/2017 includes intermediary activity within the definition of wholesale commerce. Taken together, these scattered norms reveal the need to consider a more coherent regulatory approach for digital intermediation platforms

13

16

Documenta Universitaria

Oficina Edicions UdG