DUGi

L’elecció dels immigrants sobre on viure la vellesa: una anàlisi dels factors determinants

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28330

L’envelliment i la immigració són, sovint, dos processos analitzats de manera separada. Tanmateix, el fet que les persones immigrants també envelleixin fa necessari abordar-los de manera interrelacionada. En aquest procés d’envelliment, aquestes persones s’enfronten a una decisió clau: on passar aquesta etapa de la vida, si romandre al país d’acollida o tornar al país d’origen. En aquest context, l’objectiu del present estudi és identificar els principals factors que influeixen en aquesta decisió entre persones llatinoamericanes i magrebines, així com explorar les similituds i diferències entre aquests dos col·lectius. Per tal de respondre a aquesta qüestió, s’ha emprat una metodologia quantitativa mitjançant l’aplicació d’un qüestionari. Els resultats obtinguts indiquen que els factors econòmics, sanitaris i de serveis, juntament amb la seguretat i els vincles familiars i socials, són determinants en la presa de decisió. En canvi, els factors emocionals i culturals tenen un pes menor en aquest procés. A més, l’anàlisi estadística mitjançant la prova Khi Quadrat no ha evidenciat diferències significatives suficients per establir grans comparatives entre els dos grups. Com a conclusió, s’identifica una clara tendència a romandre al país receptor, motivada per l’accés a recursos, drets i xarxes de suport, malgrat la distància cultural i emocional amb el país d’origen

El envejecimiento y la inmigración son, a menudo, dos procesos analizados de forma separada. Sin embargo, el hecho de que las personas inmigrantes también envejezcan hace necesario abordarlos de forma interrelacionada. En este proceso de envejecimiento, estas personas se enfrentan a una decisión clave: dónde pasar esta etapa de la vida, si permanecer en el país de acogida o volver al país de origen. En este contexto, el objetivo del presente estudio es identificar los principales factores que influyen en esta decisión entre personas latinoamericanas y magrebíes, así como explorar las similitudes y diferencias entre ambos colectivos. Con el fin de responder a esta cuestión, se ha empleado una metodología cuantitativa mediante la aplicación de un cuestionario. Los resultados obtenidos indican que los factores económicos, sanitarios y de servicios, junto con la seguridad y los vínculos familiares y sociales, son determinantes en la toma de decisión. En cambio, los factores emocionales y culturales tienen un menor peso en este proceso. En además, el análisis estadístico mediante la prueba Khi Quadrat no ha evidenciado diferencias significativas suficientes para establecer grandes comparativas entre ambos grupos. Como conclusión, se identifica una clara tendencia a permanecer en el país receptor, motivada por el acceso a recursos, derechos y redes de apoyo, a pesar de la distancia cultural y emocional con el país de origen

Aging and immigration are often two processes that are analyzed separately. However, the bfact that immigrants also age makes it necessary to address them in an interrelated way. In this aging process, these people face a key decision: where to spend this stage of life, whether to remain in the host country or return to their country of origin. In this context, the objective of the study is to identify the main factors that influence this decision among Latin American and Maghreb people, as well as explore the similarities and differences between these two groups. In order to answer this question, a quantitative methodology has been used through the application of a questionnaire. The results obtained indicate that economic, health and service factors, together with security and family and social ties, are determinants in decision-making. On the other hand, emotional and cultural factors have a lesser weight in this process. Furthermore, statistical analysis using the Chi Square test did not reveal significant differences sufficient to establish major comparisons between the two groups. In conclusion, a clear tendency to remain in the receiving country is identified, motivated by access to resources, rights and support networks, despite the cultural and emotional distance from the country of origin

3

10