Ítem


Tipologías, fuentes y modelos del retablo barroco en Cataluña (1660 – 1814 ca.)

ENG- This doctoral thesis addresses the study of the altarpiece in Catalonia during the Baroque period (1660-1814 ca.), and, specifically, its typological and structural evolution in light of the sources and models that determined such development. Cèsar Martinell was a pioneer in expressing concern for this issue, establishing in his volumes Arquitectura i escultura barroques a Catalunya (1959-1963) an initial chronological and stylistic periodization of the Baroque in Catalonia, with particular implications for the field of the altarpiece. Despite the undeniable advances in historiography, Martinell’s model has retained much of its validity to this day, making a task of revision and updating of the subject necessary. Based on an analysis of Cèsar Martinell’s approach and a broad bibliographical compendium -presented in a state of the art- the thesis reformulates the traditional periodization of the Catalan altarpiece during the Baroque era. The stages considered range from the precedents of the Baroque (1600-1660 ca.) to its dissolution with the advent of Neoclassicism (1777-1814 ca.), passing through the Solomonic Baroque (1660-1700 ca.), a transitional period at the turn of the century (1700-1730 ca.), and the emergence of the Late Baroque (1730-1777 ca.). Throughout these five major periods, the contributions of the most prominent altarpiece craftsmen of Catalonia are studied, focusing on the architectural grammar they mastered, as well as on the most referenced models and the various typological proposals. Likewise, the methodological and terminological problems already noted by specialists are addressed, especially those relating to artistic nomenclatures and the difficulties arising from the creation of a coherent system of stylistic categories, phases and chronologies

CAT- La present tesi doctoral aborda l’estudi del retaule a Catalunya durant l’època del Barroc (1660-1814 ca.), i, en concret, la seva evolució tipològica i estructural a la llum de les fonts i models que determinaren dita evolució. Cèsar Martinell va ser pioner a l’hora de mostrar una preocupació per aquesta qüestió, establint als seus volums Arquitectura i escultura barroques a Catalunya (1959-1963) una primera periodització cronològica i estilística del Barroc a Catalunya, amb afectacions particulars al camp del retaule. Tot i els indiscutibles avenços de la historiografia, el model de Martinell ha mantingut bona part de la seva vigència fins els nostres dies, fet que feia necessària una tasca de revisió i actualització del tema. A partir de l’anàlisi dels plantejaments de Cèsar Martinell i d’un ampli compendi bibliogràfic -plasmat en un estat de la qüestió-, la tesi reformula la tradicional periodització del retaule català durant els temps del Barroc. Les etapes considerades contemplen des dels precedents del Barroc (1600-1660 ca.) fins a la seva dissolució amb l’adveniment del Neoclassicisme (1777-1814 ca.), tot passant pel Barroc Salomònic (1660-1700 ca.), un període de transició en època d’entre segles (1700-1730 ca.) i l’eclosió del Tardobarroc (1730-1777 ca.). Al llarg d’aquests cinc grans períodes s’estudien les contribucions dels mestres retaulers més destacats del Principat, posant el focus en la gramàtica arquitectònica que dominaren, com també als models més referenciats i a les diverses propostes tipològiques que es van succeir. Així mateix, s’afronten els problemes metodològics i terminològics ja assenyalats pels especialistes, sobretot pel que fa a les nomenclatures artístiques i als problemes derivats de la confecció d’un sistema de categories estilístiques, fases i cronologies

La culminación de la presente tesis ha sido posible gracias al contrato predoctoral IFUdG (2021) del que hemos sido beneficiarios, cuya extensión fue de tres años, desde el mes de noviembre de 2021 al mes de octubre de 2024. Por otra parte, el trabajo se enmarca en el proyecto de investigación I+D del Ministerio de Ciencia, Innovación e Universidades, titulado “Reflejos de lo sagrado" (PID2020-114339GB-C21)

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

info:eu-repo/grantAgreement/AEI/Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020/PID2020-114339GB-C21/ES/REFLEJOS DE LO SAGRADO. EL CICLO DEL RETABLO EN CATALUÑA, DEL FINAL DE LA EDAD MEDIA AL ACADEMICISMO. MODELOS, FORTUNA PATRIMONIAL Y PERSPECTIVA DE GENERO/

Universitat de Girona

Director: Miralpeix i Vilamala, Francesc
Puigvert i Solà, Joaquim M.
Agencia Estatal de Investigación
Altres contribucions: Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art
Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica
Autor: Holgado García, Illán
Data: 15 desembre 2025
Resum: ENG- This doctoral thesis addresses the study of the altarpiece in Catalonia during the Baroque period (1660-1814 ca.), and, specifically, its typological and structural evolution in light of the sources and models that determined such development. Cèsar Martinell was a pioneer in expressing concern for this issue, establishing in his volumes Arquitectura i escultura barroques a Catalunya (1959-1963) an initial chronological and stylistic periodization of the Baroque in Catalonia, with particular implications for the field of the altarpiece. Despite the undeniable advances in historiography, Martinell’s model has retained much of its validity to this day, making a task of revision and updating of the subject necessary. Based on an analysis of Cèsar Martinell’s approach and a broad bibliographical compendium -presented in a state of the art- the thesis reformulates the traditional periodization of the Catalan altarpiece during the Baroque era. The stages considered range from the precedents of the Baroque (1600-1660 ca.) to its dissolution with the advent of Neoclassicism (1777-1814 ca.), passing through the Solomonic Baroque (1660-1700 ca.), a transitional period at the turn of the century (1700-1730 ca.), and the emergence of the Late Baroque (1730-1777 ca.). Throughout these five major periods, the contributions of the most prominent altarpiece craftsmen of Catalonia are studied, focusing on the architectural grammar they mastered, as well as on the most referenced models and the various typological proposals. Likewise, the methodological and terminological problems already noted by specialists are addressed, especially those relating to artistic nomenclatures and the difficulties arising from the creation of a coherent system of stylistic categories, phases and chronologies
CAT- La present tesi doctoral aborda l’estudi del retaule a Catalunya durant l’època del Barroc (1660-1814 ca.), i, en concret, la seva evolució tipològica i estructural a la llum de les fonts i models que determinaren dita evolució. Cèsar Martinell va ser pioner a l’hora de mostrar una preocupació per aquesta qüestió, establint als seus volums Arquitectura i escultura barroques a Catalunya (1959-1963) una primera periodització cronològica i estilística del Barroc a Catalunya, amb afectacions particulars al camp del retaule. Tot i els indiscutibles avenços de la historiografia, el model de Martinell ha mantingut bona part de la seva vigència fins els nostres dies, fet que feia necessària una tasca de revisió i actualització del tema. A partir de l’anàlisi dels plantejaments de Cèsar Martinell i d’un ampli compendi bibliogràfic -plasmat en un estat de la qüestió-, la tesi reformula la tradicional periodització del retaule català durant els temps del Barroc. Les etapes considerades contemplen des dels precedents del Barroc (1600-1660 ca.) fins a la seva dissolució amb l’adveniment del Neoclassicisme (1777-1814 ca.), tot passant pel Barroc Salomònic (1660-1700 ca.), un període de transició en època d’entre segles (1700-1730 ca.) i l’eclosió del Tardobarroc (1730-1777 ca.). Al llarg d’aquests cinc grans períodes s’estudien les contribucions dels mestres retaulers més destacats del Principat, posant el focus en la gramàtica arquitectònica que dominaren, com també als models més referenciats i a les diverses propostes tipològiques que es van succeir. Així mateix, s’afronten els problemes metodològics i terminològics ja assenyalats pels especialistes, sobretot pel que fa a les nomenclatures artístiques i als problemes derivats de la confecció d’un sistema de categories estilístiques, fases i cronologies
La culminación de la presente tesis ha sido posible gracias al contrato predoctoral IFUdG (2021) del que hemos sido beneficiarios, cuya extensión fue de tres años, desde el mes de noviembre de 2021 al mes de octubre de 2024. Por otra parte, el trabajo se enmarca en el proyecto de investigación I+D del Ministerio de Ciencia, Innovación e Universidades, titulado “Reflejos de lo sagrado" (PID2020-114339GB-C21)
Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura
Altres identificadors: http://hdl.handle.net/10803/696832
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/28360
Llenguatge: spa
Editor: Universitat de Girona
Col·lecció: PID2020-114339GB-C21
És part de: info:eu-repo/grantAgreement/AEI/Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020/PID2020-114339GB-C21/ES/REFLEJOS DE LO SAGRADO. EL CICLO DEL RETABLO EN CATALUÑA, DEL FINAL DE LA EDAD MEDIA AL ACADEMICISMO. MODELOS, FORTUNA PATRIMONIAL Y PERSPECTIVA DE GENERO/
Drets: L’accés als continguts d’aquesta tesi queda condicionat a l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
Matèria: Retaule
Retablo
Altarpiece
Catalunya
Cataluña
Catalonia
Barroc
Barroco
Baroque
Tipologia
Tipología
Typology
Model
Modelo
Cultura arquitectònica
Cultura arquitectónica
Architectural Culture
Cèsar Martinell
7
Títol: Tipologías, fuentes y modelos del retablo barroco en Cataluña (1660 – 1814 ca.)
Tipus: info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors