DUGi

Anàlisi de la implantació del procés assistencial de la neoplàsia de recte a l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28636

ENG- Introduction: Colorectal cancer is the most frequent neoplasm in the province of Girona and is associated with high morbidity and mortality. Within this group, rectal cancer stands out for its complexity, as it requires a highly multidisciplinary approach for diagnosis, staging, neoadjuvant, surgical, and adjuvant treatment. Integrated Care Pathways (ICPs) aim to provide optimal and standardized management of complex diseases. However, until now, no studies had evaluated the real-world implementation of an ICP for the treatment of rectal cancer in our setting. Objectives: The main objective was to determine whether the use of an ICP for rectal cancer improved compliance with predefined quality indicators compared with prior clinical practice. Secondary objectives included analyzing the contribution of the new SAP interface to clinical practice, assessing improvements in comprehensive patient care and data collection, and identifying challenges in implementing the ICP. Materials and Methods: An ICP was designed and implemented for patients with rectal cancer requiring curative surgery at the University Hospital of Girona Doctor Josep Trueta. An ambispective observational study was conducted with two cohorts: patients treated in 2019 (non-ICP) and in 2022 (ICP). A total of 160 patients were included, and after propensity score matching, two balanced cohorts of 57 patients each were obtained. Eighteen quality indicators were defined and analyzed, covering both process and outcome measures. Results: Implementation of the ICP enabled compliance with 16 of the 18 predefined quality indicators, compared with 8 out of 18 in the non-ICP group. Significant improvements were observed in nutritional assessment, anemia management, preoperative manometry, preoperative stoma marking, post-neoadjuvant restaging, and completeness of pathology reports. There was also a reduction in major complications and a shorter hospital stay. In contrast, the ICP did not improve adherence to recommended intervals between neoadjuvant therapy and surgery or between surgery and initiation of adjuvant therapy. Conclusions: Implementation of the ICP for rectal cancer achieved compliance with 88.9% of the predefined quality standards, representing a clear improvement over prior clinical practice. The ICP reduced the time to closure of diverting ileostomies and established reference data for rectal cancer management at the national level. These results highlight the value of ICPs as a tool for coordination and quality improvement in oncological care

CAT- Introducció: El càncer colorectal és la neoplàsia més freqüent a la província de Girona i s’associa a una elevada morbiditat i mortalitat. Dins d’aquest grup, el càncer de recte destaca per la seva complexitat, ja que requereix un abordatge altament multidisciplinari per al diagnòstic, l’estadificació, el tractament neoadjuvant, quirúrgic i adjuvant. Els processos assistencials integrats (PAI) tenen com a objectiu oferir un maneig òptim i estandarditzat de les malalties complexes. No obstant això, fins ara no existien estudis que n’haguessin avaluat la implantació real d’un PAI per al tractament de la neoplàsia de recte en el nostre entorn. Objectius: L’objectiu principal va ser determinar si l’ús d’un PAI de la neoplàsia de recte millorava el compliment dels indicadors de qualitat predefinits en comparació amb l’atenció prèvia. Els objectius secundaris incloïen analitzar la contribució de la nova interfície SAP a la pràctica clínica, valorar les millores en l’atenció integral i en la recollida d’informació, i identificar les dificultats en la implementació del PAI. Material i mètodes: Es va dissenyar i aplicar un PAI per a pacients amb càncer de recte i indicació de cirurgia curativa a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Es va dur a terme un estudi observacional ambispectiu amb dues cohorts: pacients tractats l’any 2019 (no-PAI) i l’any 2022 (PAI). Es van incloure 160 pacients i, mitjançant un propensity score matching, es van obtenir dues cohorts equilibrades de 57 pacients cadascuna. Es van definir i analitzar 18 indicadors de qualitat, tant de procés com de resultat. Resultats: L’aplicació del PAI va permetre assolir 16 dels 18 indicadors establerts, enfront dels 8 de 18 assolits en el grup no-PAI. Es van observar millores significatives en l’avaluació nutricional, el maneig de l’anèmia, la manometria preoperatòria, el marcatge previ de l’estoma, la reestadificació postneoadjuvància i la completitud dels informes anatomopatològics. També es van registrar menys complicacions greus i una estada hospitalària més curta. En canvi, no es va aconseguir millorar el compliment dels intervals recomanats entre neoadjuvància i cirurgia ni entre cirurgia i inici de l’adjuvància. Conclusions: La implantació del PAI per al càncer de recte va permetre complir el 88,9% dels estàndards de qualitat predefinits, amb una clara millora respecte a la pràctica clínica prèvia. El PAI va reduir el temps fins al tancament de la ileostomia derivativa i va establir dades de referència per al maneig del càncer de recte a nivell estatal. Els resultats reforcen el valor dels PAI com a eina de coordinació i millora de la qualitat assistencial

Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Universitat de Girona