DUGi

Análisis etnográfico del pueblo indígena Inga del Valle de Sibundoy (Colombia): cultura jurídica ancestral: intersección entre justicia, ritual y medicina tradicional

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28637

ENG- This thesis consists of an ethnographic analysis of the relationship between justice, ritual, and traditional medicine among the Inga people (Sibundoy Valley, Putumayo, Colombia), the study argues that Indigenous justice privileges healing, reparation, and prevention over punishment, and introduces the concept of a “ritual-legal device” to describe yagé’s (Banisteriopsis caapi) normative role in the production of normative truth and culturally grounded evidentiary elements, the acknowledgment of responsibility, community reintegration, and territorial defense. Theoretically, it contends that this practice is grounded in a normative ontology based on the “Law of Origin” and Sumak Kawsay (“Buen Vivir”). Drawing on prolonged participant observation, in-depth interviews, and documentary analysis—both community-based and jurisprudential—the dissertation examines how yagé helps restore harmony among health, conduct, and territory. The findings are articulated along three analytical axes: (i) the relationship among medicine, justice, and territory; (ii) the ritual authority of the taitas—physicians, judges, and governors—and the bases of their legitimacy (therapeutic knowledge, spiritual lineage, and community service); and (iii) the coordination mechanisms between the Special Indigenous Jurisdiction and the state system within the framework of intercultural legal pluralism. The study offers a comprehensive view of the relationship between healing, justice, and normativity in Indigenous contexts, as well as resources for intercultural dialogue in legal matters

CAT- Aquesta tesi consisteix en una anàlisi etnogràfica anàlisi etnogràfica sobre la relació entre justícia, ritual i medicina tradicional al poble indígena Inga (Vall de Sibundoy, Putumayo, Colòmbia), s’hi sosté que la justícia pròpia privilegia la sanació, la reparació i la prevenció per damunt del càstig, i s’hi introdueix el concepte de «dispositiu jurídic-ritual» per descriure el paper normatiu del yagé (Banisteriopsis caapi) en la producció de veritat normativa i d’elements probatoris de caràcter cultural, el reconeixement de responsabilitats, la reintegració comunitària i la defensa del territori. En termes teòrics, s’argumenta que aquesta pràctica es fonamenta en una ontologia normativa basada en la Ley de Origen i el Sumak Kawsay («Buen Vivir»). A partir de l’observació participant prolongada, d’entrevistes en profunditat i de l’anàlisi documental —comunitària i jurisprudencial—, s’examina com el Yajé contribueix a restablir l’harmonia entre salut, conducta i territori. Els resultats s’articulen en tres eixos analítics: (i) la relació entre medicina, justícia i territori; (ii) l’autoritat ritual dels taitas —metges, jutges i governants— i les bases de la seva legitimitat (coneixement terapèutic, llinatge espiritual i servei comunitari); i (iii) els mecanismes de coordinació entre la Jurisdicció Especial Indígena i el sistema estatal en el marc del pluralisme jurídic intercultural. L’estudi aporta una visió integral de la relació entre sanació, justícia i normativitat en contextos indígenes, així com recursos per al diàleg intercultural en matèria jurídica

Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

Universitat de Girona