DUGi

Estudi de viabilitat d’un programa d’activitat física com a estratègia terapèutica en la recuperació d’addiccions

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@28638

Aquest treball presenta un estudi de viabilitat d’un programa d’activitat física amb orientació psicològica (PAFRA) com a estratègia terapèutica complementària en el procés de recuperació d’addiccions a la comunitat terapèutica Riera Major. El problema que motiva la recerca és la manca d’evidència aplicada sobre la viabilitat, l’acceptabilitat i la implementació real d’intervencions basades en activitat física en aquest tipus de contextos, malgrat els beneficis demostrats sobre la salut mental. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat i l’acceptabilitat del programa, així com explorar indicis preliminars dels seus possibles efectes percebuts en el benestar emocional i el funcionament psicològic dels participants. Es va utilitzar un disseny mixt de caràcter exploratori, amb predomini qualitatiu. La mostra va estar formada per 20 persones adultes en procés de rehabilitació d’addiccions que van completar el programa. Els instruments quantitatius inclouen el WHO-5 Well- Being Index i la Warwick–Edinburgh Mental Well-Being Scale (WEMWBS). Les dades qualitatives es van recollir mitjançant entrevistes semiestructurades i un diari de camp. Els resultats mostren una bona viabilitat i acceptabilitat del programa, amb una valoració positiva de l’experiència, elevada participació i indicis preliminars de millora en el benestar emocional. Entre les principals limitacions destaquen la mida reduïda de la mostra i l’absència de grup control. Com a contribució, l’estudi aporta evidència aplicada rellevant per al disseny de futurs estudis d’eficàcia i per a la integració de l’activitat física en programes terapèutics d’addiccions.

This study presents a feasibility study of a psychologically oriented physical activity program (PAFRA) as a complementary therapeutic strategy in the addiction recovery process at the Riera Major therapeutic community. The problem motivating this research is the lack of applied evidence regarding the feasibility, acceptability, and real-world implementation of physical activity–based iv interventions in this type of setting, despite their well-documented benefits for mental health. The main objective is to assess the feasibility and acceptability of the program, as well as to explore preliminary indications of its perceived effects on participants’ emotional well-being and psychological functioning. An exploratory mixed-methods design was employed, with a qualitative predominance. The sample consisted of 20 adults undergoing addiction rehabilitation who completed the program. Quantitative instruments included the WHO-5 Well-Being Index and the Warwick–Edinburgh Mental Well-Being Scale (WEMWBS). Qualitative data were collected through semi-structured interviews and a field diary. The results show good feasibility and acceptability of the program, with positive evaluations of the experience, high levels of participation, and preliminary indications of improvement in emotional well-being. The main limitations include the small sample size and the absence of a control group. As a contribution, this study provides relevant applied evidence to inform the design of future efficacy studies and the integration of physical activity into addiction treatment programs.

3