Ítem


Estudi de la problemàtica de terbolesa de l’estany del Cortalet

S’ha detectat un problema de terbolesa de les aigües de l’estany del Cortalet del PNAE. El sòl d’aquest estany és de tipus sòdic, si pateix alguna alteració és possible que es presenti una desmembració deguda a l’acció dispersant del sodi. Alguns estudis demostren que la vegetació actua com a agent estructurador d’aquest sòl i li dóna estabilitat al sediment. Segons això, podria ser que l’origen de la terbolesa de l’aigua fos causa d’aquesta acció dispersant del sodi en sòls mancats de vegetació. Per analitzar si aquesta és la causa de la terbolesa, s’ha dut a terme un assaig experimental in situ de les causes físiques de la terbolesa de l’aigua, on s’ha tractat d’aïllar una zona amb vegetació, d’una sense vegetació. Els resultats demostren que la terbolesa era major a les zones vegetades i descarten la hipòtesi de l’acció dispersant del sodi en el sediment en sòls mancats de vegetació. Els resultats en canvi suggereixen que les causes de la terbolesa podrien ser d’origen biològic. Atès que es troben diferències entre la producció primària planctònica generada pel fitoplàncton, i bentònica, generada per la biomassa algal

Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals

Altres contribucions: Universitat de Girona. Facultat de Ciències
Autor: Marín Checha, Daniel
Requena Pelegrina, Raul
Serrano Aguilar, Antonio
Data: 4 juny 2010
Resum: S’ha detectat un problema de terbolesa de les aigües de l’estany del Cortalet del PNAE. El sòl d’aquest estany és de tipus sòdic, si pateix alguna alteració és possible que es presenti una desmembració deguda a l’acció dispersant del sodi. Alguns estudis demostren que la vegetació actua com a agent estructurador d’aquest sòl i li dóna estabilitat al sediment. Segons això, podria ser que l’origen de la terbolesa de l’aigua fos causa d’aquesta acció dispersant del sodi en sòls mancats de vegetació. Per analitzar si aquesta és la causa de la terbolesa, s’ha dut a terme un assaig experimental in situ de les causes físiques de la terbolesa de l’aigua, on s’ha tractat d’aïllar una zona amb vegetació, d’una sense vegetació. Els resultats demostren que la terbolesa era major a les zones vegetades i descarten la hipòtesi de l’acció dispersant del sodi en el sediment en sòls mancats de vegetació. Els resultats en canvi suggereixen que les causes de la terbolesa podrien ser d’origen biològic. Atès que es troben diferències entre la producció primària planctònica generada pel fitoplàncton, i bentònica, generada per la biomassa algal
Format: application/pdf
Cita: Marín Checa, D., Requena Pelegrina, R., Serrano Aguilar, A. (2010). Estudi de la problemàtica de terbolesa de l’estany del Cortalet. A ’Ciències Ambientals’. Girona: Universitat. [Consulta: 31 de març de 2011]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256/3327
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/3327
Llenguatge: cat
Editor: Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals
Col·lecció: Ciències Ambientals
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada (by-nc-nd)
URI Drets: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Matèria: Sediments lacustres -- Catalunya -- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Catalunya) -- Aspectes ambientals
Lake sediments -- Catalonia -- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà -- Aspectes ambientals
Títol: Estudi de la problemàtica de terbolesa de l’estany del Cortalet
Tipus: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors