Ítem


La catedral i Girona: l’entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l’església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d’una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d’aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s’afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l’últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s’accelerà amb la construcció d’una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l’aixecament d’un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d’un sector significatiu de la ciutat, prop d’un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la ’seva ciutat’

© Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2004, vol. 45, 141-159

Institut d’Estudis Gironins

Autor: Canal, Eduard
Canal i Roquet, Josep
Nolla, Josep Maria
Sagrera i Aradilla, Jordi
Data: 2004
Resum: Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l’església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d’una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d’aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s’afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l’últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s’accelerà amb la construcció d’una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l’aixecament d’un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d’un sector significatiu de la ciutat, prop d’un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la ’seva ciutat’
Format: application/pdf
Cita: Canal, E., Canal i Roquet, J., Nolla, J. M., i Sagrera i Aradilla, J. (2004). La catedral i Girona: l’entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 45, 141-159. Recuperat 8 de febrer de 2012, a http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54513/0
ISSN: 0213-6228 (versió paper)
2339-9937 (versió electrònica)
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/3986
Llenguatge: cat
Editor: Institut d’Estudis Gironins
Col·lecció: Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54513/0
Articles publicats (D-H)
És part de: © Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2004, vol. 45, 141-159
Drets: Tots els drets reservats
Matèria: Catedral de Girona -- Història
Girona’s Cathedral -- History
Títol: La catedral i Girona: l’entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors