Ítem


Girona entre l’Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s’ha considerat l’ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l’època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l’anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l’imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l’any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d’uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l’enfrontament entre dos dels grans estats d’aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l’emirat omeia A’al-Andalús. Els moviments d’anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

© Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2002, vol. 43, p. 7-28

Institut d’Estudis Gironins

Autor: Canal i Roquet, Josep
Canal, Eduard
Nolla, Josep Maria
Sagrera i Aradilla, Jordi
Data: 2002
Resum: Tradicionalment s’ha considerat l’ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l’època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l’anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l’imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l’any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d’uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l’enfrontament entre dos dels grans estats d’aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l’emirat omeia A’al-Andalús. Els moviments d’anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX
Format: application/pdf
Cita: Canal i Roquet, J., Canal, E., Nolla, J. M.,i Sagrera i Aradilla, J. (2002). Girona entre l’Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 43, 7-28. Recuperat 8 de febrer de 2012, a http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54473/0
ISSN: 0213-6228
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/3987
Llenguatge: cat
Editor: Institut d’Estudis Gironins
Col·lecció: Articles publicats (D-H)
És part de: © Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2002, vol. 43, p. 7-28
Drets: Tots els drets reservats
Matèria: Girona (Catalunya) -- Història -- S. VIII-XI
Girona (Catalonia) -- History -- 8-9th century
Títol: Girona entre l’Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors