DUGi

Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d’ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@4344

The area known as ’prats de Sant Sebastià’ is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments. The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Els prats de Sant Sebastià, situats als encontorns de la població de Caldes de Malavella, formen part de les àrees humides que es desenvolupen en l’extrem sud-est de la depressió de la Selva. En aquests prats s’han identificat diverses zones en les quals la salinitat del sòl és anormalment elevada (CE -conductivitat elètrica- de fins a 24.500 uS/cm), fet que permet el desenvolupament d’espècies botàniques molt especialitzades i relativament rares en l’àmbit geogràfic en què es troben. Aquests sòls salins es distribueixen preferentment alineats nord-sud. Les dades geofísiques obtingudes mitjançant un conductivímetre de camp (EM-31) posen de manifest que aquesta alineació superficial té continuïtat en el subsòl. Així mateix, la cartografia de conductivitats efectuada per a una fondària d’exploració electromagnètica de 6 m, indica que l’amplada de la zona ocupada per aquestes anomalies de salinitat s’incrementa en profunditat. Aquestes dades, un cop integrades en el context hidrogeològic d’aquest sector de la depressió de la Selva, permeten aportar nous elements per a l’estudi de la gènesi i el funcionament d’aquests ambients palustres. Es proposa un model, que futures recerques hauran de validar i contrastar, en el qual la descàrrega d’aigua subterrània procedent de l’aqüífer termal subjacent és un factor condicionant del fenomen descrit. Aquest flux ascendent d’aigües d’elevada mineralització (TSD -total de sòlids dissolts- entorn de 3.500 mg/l), pot produir i mantenir la salinitat del sòl

La zona conocida como ’Prats de Sant Sebastià’ està situada en la población de Caldes de Malavella y forma parte de las zonas húmedas que se desarrollan en el margen sudeste de la depresión de la Selva. En estos prados se han identificado diversas zonas en las que la salinidad del suelo es anormalmente elevada (CE de hasta 24.500 uS/cm), hecho que permite el desarrollo de especies botánicas muy especializadas y relativamente raras en el ámbito geográfico en que se encuentran. Estos suelos salinos se distribuyen preferentemente alineados norte-sur. Los datos geofísicos obtenidos mediante el conductivímetro de campo (EM-31) ponen de manifiesto que esta alineación superficial tiene continuidad en el subsuelo. Asimismo, la cartografia de conductividad efectuada, para una profundidad de exploración electromagnética de 6 m, indica que la amplitud de la zona ocupada por estas anomalías de salinidad se incrementa en profundidad. Estos datos, una vez integrados en el contexto hidrogeológico de este sector de la depresión de la Selva, permiten aportar nuevos elementos para el estudio de la génesis y el funcionamiento de estos ambientes palustres. Se propone un modelo, que futuras investigaciones tendrán que validar y contrastar, en el que la descarga de agua subterránea procedente del acuífero termal subyacente es un factor condicionante del fenómeno descrito. Este flujo ascendente de aguas de elevada mineralizaci6n (TSD en torno a los 3.500 mg/l), puede producir y mantener la salinidad del suelo

© Scientia gerundensis, 2002, núm. 25, p. 51-60

Col·legi Universitari de Girona