DUGi

El risc dinàmic: concepte, mesura i determinants econòmics

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@4425

Aquesta tesi té la intenció de realitzar una contribució metodològica en el camp de la direcció estratègica, per mitjà de tres objectius: la revisió del concepte de risc ex post o realitzat per l’àmbit de la direcció estratègica; la concreció d’aquest concepte en una mesura de risc vàlida; i l’exploració de les possibilitats i l’interès de la descomposició del risc en diferents determinants que puguin explicar-ne la seva naturalesa. El primer objectiu es du a terme prenent com a base el concepte intuïtiu de risc i revisant la literatura en els camps més afins, especialment en la teoria comportamental de la decisió i la direcció estratègica. L’anàlisi porta a formular el risc ex post d’una activitat com el grau en què no s’han assolit els objectius per a aquesta activitat. La concreció d’aquesta definició al camp de la direcció estratègica implica que els objectius han de portar a l’obtenció de l’avantatge competitiu sostenible, el que descobreix l’interès de realitzar la mesura del risc a curt termini, és a dir, estàticament, i a llarg termini, és a dir, dinàmicament, pel que es defineix una mesura de Risc Estàtic i una altra de Risc dinàmic, respectivament. En l’anàlisi apareixen quatre dimensions conceptuals bàsiques a incorporar en les mesures: sign dependence, relativa, longitudinal i path dependence. Addicionalment, la consideració de que els resultats puguin ser cardinals o ordinals justifica que es formulin les dues mesures anteriors per a resultats cardinals i, en segon lloc, per a resultats ordinals. Les mesures de risc que es proposen sintetitzen els resultats ex post obtinguts en una mesura de centralitat relativa dels resultats, el Risc Estàtic, i una mesura de la tendència temporal dels resultats, el Risc Dinàmic. Aquesta proposta contrasta amb el plantejament tradicional dels models esperança-variància. Les mesures desenvolupades s’avaluen amb un sistema de propietats conceptuals i tècniques que s’elaboren expressament en la tesi i que permeten demostrar el seu gra de validesa i el de les mesures existents en la literatura, destacant els problemes de validesa d’aquestes darreres. També es proporciona un exemple teòric il·lustratiu de les mesures proposades que dóna suport a l’avaluació realitzada amb el sistema de propietats. Una contribució destacada d’aquesta tesi és la demostració de que les mesures de risc proposades permeten la descomposició additiva del risc si els resultats o diferencials de resultats es descomponen additivament. Finalment, la tesi inclou una aplicació de les mesures de Risc Estàtic i Dinàmic cardinals, així com de la seva descomposició, a l’anàlisi de la rendibilitat del sector bancari espanyol, en el període 1987-1999. L’aplicació il·lustra la capacitat de les mesures proposades per a analitzar la manifestació de l’avantatge competitiu, la seva evolució i naturalesa econòmica. En les conclusions es formulen possibles línees d’investigació futures.

The principal aim of this dissertation is to make a methodological contribution to the field of strategic management, by means of pursuing three objectives: the revision of the concept of ex post risk for strategic management; the implementation of such concept in a measure of risk with concept validity; and the exploration of the possibilities and significance of the decomposition of risk into different determinants which explain its nature. The first objective is attained by considering every-day usage of risk and the existing research on the concept of risk in related literature, mainly in the fields of behavioural decision theory and strategic management. This revision leads to define risk ex post for an activity as the degree of failure in achieving the expected results for that activity. For the purposes of strategic management, the expected results must be aligned with the pursuit of sustainable competitive advantage. This, in turn, uncovers the importance of measuring short term and long term risk, providing the basis to propose the corresponding two measures: Static risk and Dynamic risk. In contrast with the traditional mean-variance approach, static risk summarises the information contained in a time series of results in a measure of relative centrality, and Dynamic risk measures the time trend of results. As it is considered that relevant results can be ordinal or cardinal, Static and Dynamic risk are particularised for both types of results. The revision of the concept of ex post risk for strategic management highlights the importance of four basic dimensions: sign dependence, relativity, longitudinal analysis and path dependence.Based on those dimensions and others found dispersed in literature, the thesis develops a system of axioms and properties to evaluate the concept and technical validity of risk measures. Traditional and proposed measures are confronted to that system to proof the degree of validity of the new measures and the failures of the traditional ones. A simulated example is given to illustrate the measures proposed and provide some support to the former evaluation. An outstanding contribution of that thesis has been to prove that the proposed cardinal risk measures can be additively decomposed in determinants when results or results differentials are originally additively separable. Finally, the thesis provides an empirical application of the cardinal Static and Dynamic risk, together with its decomposition, to the Spanish banking sector from 1987 through 1999. The application aims at illustrating the possibilities of the new measures to analyse ex post risk, its temporal dynamics and its economic nature. In the last chapter, conclusions and further research possibilities are presented.

Universitat de Girona