DUGi

Hisendes locals i turisme: tres assaigs

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@4427

Aquesta tesi utilitza l’anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l’altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s’introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s’aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d’aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d’un nombre crític d’habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals. Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l’atractiu d’un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l’entorn en què es troba. Com s’ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l’entorn són complementaris a l’oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l’hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d’hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s’estudia la situació financera a la qual s’enfronten els municipis a l’hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l’activitat turística. L’objectiu d’aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s’exposa el marc que cal tenir en compte a l’hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d’estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l’anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l’activitat turística presenten diferències en l’àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d’un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d’un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l’avaluació d’algunes propostes correctores dels problemes detectats a l’anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions. La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts.

This thesis employs economic analysis to study local public finance, especially the aspects related to the provision and financing of local public goods. The second chapter analyses the deficit in the provision of public services in small municipalities. I begin with a theoretical setting where there are several municipalities each inhabited by a representative individual who must choose the quantity of public services given their prices. I develop an empirical analysis which focuses in testing our model and quantify the effects. With these results I question the common reasoning that, in order to suppress the deficit in the provision of services, municipality consolidation is unavoidable. The third chapter identifies and isolates the attributes which explain the variability of hotel supply prices. I proceed in two steps. First, I develop a "traditional" model of hedonic prices in a competitive market. Second, the paper builds a model of hotel price setting to estimate supply and demand functions. The main results are, first, to quantify the importance the effect of the tourism town in hotel prices and, second, to have the implicit prices for different hotel attributes. The fourth chapter deals with the claim that municipalities in tourism regions suffer from an endemic financial disequilibrium: quite high expenses (related with a de facto population which exceeds by far the de iure population) and inadequate revenues, which often depend on the de iure population. This might result either in higher deficit and borrowing figures or in lower provision of public goods. The latter would be particularly worrying for the quality of the tourism product, given the local government’s essential role in tourism policy. This chapter models the decision of public good provision with the purpose of contrasting the existence of financial disequilibrium in tourism municipalities, as well as of explaining its origin. The evidence I present is conclusive, but not completely in favor of the thesis sustained by tourism municipalities: although it exists in general and strongly a financial deficit, the position of small tourism municipalities is quite different. The thesis ends with a summary of the main results.

Universitat de Girona