DUGi

Dones directives i lideratge: el cas de les empreses gironines

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@4519

L’objectiu de la tesi és l’anàlisi del accés de les dones a la direcció d’empreses, el seu estil de lideratge, Així com les dificultats que han trobat i tenen actualment per poder exercir la direcció. D’entrada s’ha fet una revisió de la literatura acadèmica sobre el lideratge i l’evolució de les seves característiques fins als dos grans estils: transaccional i transformacional. A partir d’aquest punt, es van recopilant una sèries d’estudis que analitzen les característiques diferencials de gènere i la influència que tenen en els estils de lideratge, per poder elaborar un model conceptual d’anàlisi que s’aplica en l’estudi empíric. Aquest fa referència a la realitat de les dones directives a les empreses de Girona i comarques. En primer lloc es fa una aproximació a les empreses per poder detectar on estan situades les dones directives i poder conèixer el seu perfil, així com l’estil de lideratge que tenen, com han accedit a la direcció i les dificultats que han de superar per poder exercir. Es fa especial referència a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, i també es fa una anàlisi de les motivacions que tenen per exercir la direcció i com veuen el futur per a les dones directives. La metodologia inclou anàlisi quantitativa i qualitativa: per a la quantitativa es varen fer servir dos qüestionaris, el primer dirigit als directius i directives d’una mostra de les empreses de Girona, en que es varen aconseguir 252 qüestionaris vàlids i el segon dirigit a dones directives de les empreses, amb l’obtenció de 100 qüestionaris vàlids. Posteriorment i en la recollida de dades de la fase qualitativa, es varen realitzar entrevistes a 19 dones directives, amb una posterior anàlisi del discurs. L’anàlisi de dades ens mostra que l’accés a la direcció és, en elevats percentatges, la via familiar o el fet de ser empresàries. S’ha de tenir en compte el context en el que estan aquestes empreses, que és de petita i mitjana i bàsicament familiar. L’estil de lideratge amb el que més s’identifiquen és el transformacional, però tenint també molt en compte la importància dels resultats. Les motivacions bàsiques manifestades són: autorrealització i desenvolupament personal. Pel que fa a les dificultats, les directives enquestades i entrevistades no han trobat gaires problemes importants, però el que sí han manifestat, ha estat la sensació de que pel fet de ser dones, han hagut de demostrat molt més la seva capacitat i vàlua en diferents circumstàncies de l’exercici de la direcció. També es té en compte que en les últimes investigacions sobre el tema, malgrat que és considera que les dones poden fer aportacions molt valuoses a les empreses i que poden ser molt positives per l’exercici de la direcció, encara no hi ha en les grans empreses un nombre de dones en càrrecs d’alta direcció que afavoreixi un accés més fàcil als consells d’administració, a no ser que siguin dones membres de la família accionarial.

The thesis aims to analyze women’s access to managerial positions within firms, their leadership style, an the difficulties they encounter while working in management. The academic literature on leadership was revised, to reveal two main styles: transactional and transformational. From this, a series of studies were compiled, and an analysis of the differential characteristics of gender and the effect this has on leadership style was done, in order to draw up a conceptual framework which was later applied in the empirical study The empirical study refers to the situation of women managers within firms in Girona County. Firstly, it was necessary to approach firms in order to locate women managers, and bid up a profile of them, their managerial style, access to managerial positions and the difficulties encountered in the process, with special attention/emphasis being given to the conciliation between work and family roles. The study also analyzes the motivation behind women becoming managers. The methodology used includes both quantitative and qualitative analysis: For the quantitative, two questionnaires we used; the first was addressed to both male and female managers of a sample of firm in Girona County, from which 252 valid questionnaires were obtained. The second questionnaire was addressed to the women managers of the sample, and 100 valid questionnaires were finally obtained. Subsequently, 19 women managers were interviewed while collecting the data from de questionnaires in the qualitative faze. These discourses were later analyzed. The transactional and transformational leadership styles of the top managers were assessed, and the results gave high importance to the transformational leadership style. The data analysis shows us that: the majority of the firms concerned are small or medium-sized family businesses, from the service and industry sectors. A high percentage of women accessing managerial positions did it via family connections, or by having set up their own business. The leadership style most favored is transformational, according to the performance of the firms. The underlying motives to be managers prove to be self-realization, personal development, and a desire for the family business to continue. Gaining power and/or influence are not valued items. Regarding the difficulties women have in been managers, the women executives in the sample had not encountered significant problems; however, they do feel that due to being women, they have had to prove their ability and worth as managers at certain times. Finally, despite recent research on the subject proving that women, as managers, bring very positive influences to firms, in large firms there is still not enough women in top level executive positions so they can access the executive board, with the exception of those who are members of the shareholding families.

Universitat de Girona