Ítem
| Marquès, Salomó | |
| Universitat de Girona. Departament de Pedagogia | |
| Cortada i Hortalà, Carles | |
| 14 maig 2010 | |
|
La manera com s’han tractat jurídicament els principis d’igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s’enfrontaren pel control de la joventut i de l’educació com aquell element del que se’n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l’empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l’hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l’ortodòxia científica i acadèmica marcats per l’Església i l’Estat en l’època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l’ensenyament superior. Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we’ll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education. |
|
| application/pdf | |
| 9788469351840 | |
|
DL Gi.875-2010 http://www.tdx.cat/TDX-0618110-140740 http://hdl.handle.net/10803/7992 |
|
| http://hdl.handle.net/10256/4664 | |
| cat | |
| Universitat de Girona | |
| ADVERTIMENT. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. | |
|
Tesis i dissertacions acadèmiques
Libertad de enseñanza Comunidad y universidad Historia de la educación Educación universitaria Freedom of teaching Community and college Education history Higher education Llibertat d’ensenyament 1868-1874 Comunitat i universitat Història de l’educació Sexenni revolucionari Ensenyament universitari Universitat Lliure de Girona 378 - Ensenyament superior. Universitats |
|
| La Universitat Lliure de Girona (1870-1874) | |
| info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
| DUGiDocs |
