Ítem


Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca

This article deals with two closely linked or linkable, but likewise clearly differentiated, subjects. First of all, an analysis is carried out on the research and development of the discipline and the social work profession as it is applied in the Autonomous Community of the Basque Country (ACB), based on recent research findings. In relation to social work, the study indicates the need to strengthen aspects pertaining to training, research and the profession itself. It is our view that this requires the exchange of know-how between the academic world and professionals on the job. In this respect, we believe it is important to create spaces and launch initiatives to crate synergy between professional practice and the people involved in teaching and research. Second of all, a more in-depth study is made of the state of development of the use of the Basque language in educational spheres of the social work discipline, on the basis of a preliminary exploratory analysis. A variety of indicators show that the Basque language is steadily gaining in the educational sphere. It is clear that as the path taken in the educational sphere widens and becomes more consolidated, it will have an effect on the use of the Basque language in the professional sphere. Nevertheless, linguistic revitalization likewise requires that its use be made prestigious by empowering its speakers. This calls for plans to encourage and promote changes and generate linguistic habits

Este artículo aborda dos temáticas íntimamente vinculadas o vinculables y, al mismo tiempo, claramente diferenciadas. En primer lugar, se realiza un análisis de la investigación y el desarrollo de la disciplina y de la profesión del trabajo social aplicado a la realidad de la Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE), apoyándonos en los resultados obtenidos en una reciente investigación. El estudio pone de manifiesto la necesidad de fortalecer el trabajo social, tanto en su dimensión formativa como en sus dimensiones investigadora y profesional. Todo ello pasa, a nuestro juicio, por el intercambio de saberes entre el mundo académico y el ejercicio profesional. En este sentido, consideramos importante crear espacios y activar iniciativas para crear sinergias entre los agentes de la práctica profesional y los agentes del ámbito docente-investigador. En segundo lugar, se profundiza en el balance del desarrollo en el ámbito formativo de la disciplina del trabajo social en lengua vasca, a partir de un primer análisis exploratorio. A la luz de los diversos indicadores estimados, el euskera, en el ámbito formativo del trabajo social, muestra un incremento progresivo. Así, parece claro que, en la medida en que se prolongue y se consolide el camino iniciado en el ámbito formativo, la implantación del euskera en el ámbito profesional será más firme. Con todo, la revitalización lingüística requiere asimismo prestigiar su uso empoderando a sus hablantes, lo que exige una dinamización planificada para promover cambios y generar nuevos hábitos lingüísticos

Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d’Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L’estudi posa de manifest la necessitat d’enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l’intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l’exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l’àmbit docent-investigador. En segon lloc, s’aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l’àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d’una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l’àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l’àmbit formatiu, la implantació del basc en l’àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l’ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics

Autor: Berrio-Otxoa Otxoa de Angiozar, Kontxesi
Berasaluze, Ainhoa
Data: 2011
Resum: This article deals with two closely linked or linkable, but likewise clearly differentiated, subjects. First of all, an analysis is carried out on the research and development of the discipline and the social work profession as it is applied in the Autonomous Community of the Basque Country (ACB), based on recent research findings. In relation to social work, the study indicates the need to strengthen aspects pertaining to training, research and the profession itself. It is our view that this requires the exchange of know-how between the academic world and professionals on the job. In this respect, we believe it is important to create spaces and launch initiatives to crate synergy between professional practice and the people involved in teaching and research. Second of all, a more in-depth study is made of the state of development of the use of the Basque language in educational spheres of the social work discipline, on the basis of a preliminary exploratory analysis. A variety of indicators show that the Basque language is steadily gaining in the educational sphere. It is clear that as the path taken in the educational sphere widens and becomes more consolidated, it will have an effect on the use of the Basque language in the professional sphere. Nevertheless, linguistic revitalization likewise requires that its use be made prestigious by empowering its speakers. This calls for plans to encourage and promote changes and generate linguistic habits
Este artículo aborda dos temáticas íntimamente vinculadas o vinculables y, al mismo tiempo, claramente diferenciadas. En primer lugar, se realiza un análisis de la investigación y el desarrollo de la disciplina y de la profesión del trabajo social aplicado a la realidad de la Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE), apoyándonos en los resultados obtenidos en una reciente investigación. El estudio pone de manifiesto la necesidad de fortalecer el trabajo social, tanto en su dimensión formativa como en sus dimensiones investigadora y profesional. Todo ello pasa, a nuestro juicio, por el intercambio de saberes entre el mundo académico y el ejercicio profesional. En este sentido, consideramos importante crear espacios y activar iniciativas para crear sinergias entre los agentes de la práctica profesional y los agentes del ámbito docente-investigador. En segundo lugar, se profundiza en el balance del desarrollo en el ámbito formativo de la disciplina del trabajo social en lengua vasca, a partir de un primer análisis exploratorio. A la luz de los diversos indicadores estimados, el euskera, en el ámbito formativo del trabajo social, muestra un incremento progresivo. Así, parece claro que, en la medida en que se prolongue y se consolide el camino iniciado en el ámbito formativo, la implantación del euskera en el ámbito profesional será más firme. Con todo, la revitalización lingüística requiere asimismo prestigiar su uso empoderando a sus hablantes, lo que exige una dinamización planificada para promover cambios y generar nuevos hábitos lingüísticos
Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d’Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L’estudi posa de manifest la necessitat d’enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l’intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l’exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l’àmbit docent-investigador. En segon lloc, s’aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l’àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d’una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l’àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l’àmbit formatiu, la implantació del basc en l’àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l’ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics
Format: application/pdf
Altres identificadors: http://raco.cat/index.php/PiTS/article/view/244895/0
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/5051
Llenguatge: spa
Col·lecció: info:eu-repo/semantics/altIdentifier/doi/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1545
info:eu-repo/semantics/altIdentifier/eissn/2013-9063
Drets: L’accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d’ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.
Títol: Aproximación a la realidad actual del trabajo social en euskadi: una especial mirada al trabajo social en lengua vasca
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors