Ítem


Un Tipus especial d’oracions interrogatives: les interrogatives escindides

En els registres col·loquials del català i de l’espanyol es troben, molt freqüentment, construccions interrogatives com les següents: (1) a. Què anirem, al teatre? b. Què ho faràs, al forn? (2) a. ¿Qué vendrás, en tren? b. ¿Qué llamará, mañana? L’entonació d’aquestes oracions interrogatives és particular. A (1) sembla que hi ha dos patrons diferents separats per una petita ruptura representada gràficament per la coma: el primer patró és descendent i seria semblant al de les oracions interrogatives totals neutres introduïdes per la conjunció que en català (com ara Que vindràs?; vg. Rigau i Prieto 2005); el segon és ascendent, tanca la construcció i es limita al constituent que hi ha darrere de la coma. Camacho (2002) descriu l’entonació d’aquest tipus d’interrogatives en espanyol mitjançant una corba que s’inicia amb un to alt, baixa de seguida a un to baix, continua amb un to mitjà a l’inici de la segona part de la interrogativa i acaba amb un to alt. Per això aquest autor considera que l’entonació de les interrogatives de (2) és com la de dues preguntes separades: una interrogativa parcial seguida d’una interrogativa total

© Caplletra: revista internacional de filologia, 2007, núm. 42, p. 145-184

Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Autor: Contreras, Joan Miquel
Roca Urgell, Francesc
Data: 2007
Resum: En els registres col·loquials del català i de l’espanyol es troben, molt freqüentment, construccions interrogatives com les següents: (1) a. Què anirem, al teatre? b. Què ho faràs, al forn? (2) a. ¿Qué vendrás, en tren? b. ¿Qué llamará, mañana? L’entonació d’aquestes oracions interrogatives és particular. A (1) sembla que hi ha dos patrons diferents separats per una petita ruptura representada gràficament per la coma: el primer patró és descendent i seria semblant al de les oracions interrogatives totals neutres introduïdes per la conjunció que en català (com ara Que vindràs?; vg. Rigau i Prieto 2005); el segon és ascendent, tanca la construcció i es limita al constituent que hi ha darrere de la coma. Camacho (2002) descriu l’entonació d’aquest tipus d’interrogatives en espanyol mitjançant una corba que s’inicia amb un to alt, baixa de seguida a un to baix, continua amb un to mitjà a l’inici de la segona part de la interrogativa i acaba amb un to alt. Per això aquest autor considera que l’entonació de les interrogatives de (2) és com la de dues preguntes separades: una interrogativa parcial seguida d’una interrogativa total
Format: application/pdf
ISSN: 0214-8188
Accés al document: http://hdl.handle.net/10256/9025
Llenguatge: cat
Editor: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Col·lecció: Reproducció digital del document publicat a: http://www.cervantesvirtual.com/portales/caplletra/
Articles publicats (D-FLC)
És part de: © Caplletra: revista internacional de filologia, 2007, núm. 42, p. 145-184
Drets: Tots els drets reservats
Matèria: Gramàtica comparada i general -- Oracions
Grammar, Comparative and general -- Clauses
Català -- Oracions
Catalan languages -- Sentences
Gramàtica comparada i general -- Interrogació
Grammar, Comparative and general -- Interrogative
Català -- Interrogatives
Catalan language -- Interrogative
Castellà -- Oracions
Spanish language -- Sentences
Castellà -- Interrogatives
Spanish language -- Interrogatives
Títol: Un Tipus especial d’oracions interrogatives: les interrogatives escindides
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Repositori: DUGiDocs

Matèries

Autors