Ítem


La teoria de la democràcia en l’Escola de Frankfurt: del projecte deliberatiu de Jürgen Habermas a l’eticitat democràtica d’Axel Honneth

Horkheimer and Adorno laid the foundations of Critical Theory from three basic disciplines: economics, psychology and studies around the culture. The second generation of Frankfurtians authors (Habermas) clearly prioritizes the philosophy of language at the expense of other disciplines, such as psychology. However, with Axel Honneth, Critical Theory gets back two elements of the first generation that had been forgotten in the second: first, the discipline of psychology in the analysis of society and, secondly, emancipatory dimension of work. In contrast to Habermas deliberative model, Honneth articulates a conception of democracy based on the ethical ideal of individual liberty. Beyond the participation of citizens in deliberative processes –so we can summarize their proposal– democracy must guarantee individual freedom that is inherent in other two areas of ethical life: personal relationships and labor relations

Horkheimer i Adorno estableixen els fonaments de la Teoria Crítica a partir de tres disciplines bàsiques: l’economia, la psicologia i els estudis envers la cultura. La segona generació d’autors francfortians (Habermas) prioritza clarament la filosofia del llenguatge en detriment d’altres disciplines com la psicologia. Tanmateix, amb Axel Honneth, la Teoria Crítica recupera dos elements de la primera generació que havien estat oblidats en la segona: d’una banda, la disciplina de la psicologia en l’anàlisi de la societat i, de l’altra, la dimensió emancipadora del treball. A diferència del model deliberatiu de Habermas, Honneth articula una concepció de la democràcia basada en l’ideal ètic de la llibertat individual. Més enllà de la participació de la ciutadania en processos de deliberació –així es pot resumir la seva proposta–, la democràcia ha de garantir la llibertat individual que és inherent a les altres dues esferes de l’eticitat: les relacions personals i les relacions laborals

Universitat de Girona

Director: Vergés Gifra, Joan, 1972-
Altres contribucions: Universitat de Girona. Departament de Filosofia
Autor: López Rodríguez, Ivan
Data: 3 juliol 2015
Resum: Horkheimer and Adorno laid the foundations of Critical Theory from three basic disciplines: economics, psychology and studies around the culture. The second generation of Frankfurtians authors (Habermas) clearly prioritizes the philosophy of language at the expense of other disciplines, such as psychology. However, with Axel Honneth, Critical Theory gets back two elements of the first generation that had been forgotten in the second: first, the discipline of psychology in the analysis of society and, secondly, emancipatory dimension of work. In contrast to Habermas deliberative model, Honneth articulates a conception of democracy based on the ethical ideal of individual liberty. Beyond the participation of citizens in deliberative processes –so we can summarize their proposal– democracy must guarantee individual freedom that is inherent in other two areas of ethical life: personal relationships and labor relations
Horkheimer i Adorno estableixen els fonaments de la Teoria Crítica a partir de tres disciplines bàsiques: l’economia, la psicologia i els estudis envers la cultura. La segona generació d’autors francfortians (Habermas) prioritza clarament la filosofia del llenguatge en detriment d’altres disciplines com la psicologia. Tanmateix, amb Axel Honneth, la Teoria Crítica recupera dos elements de la primera generació que havien estat oblidats en la segona: d’una banda, la disciplina de la psicologia en l’anàlisi de la societat i, de l’altra, la dimensió emancipadora del treball. A diferència del model deliberatiu de Habermas, Honneth articula una concepció de la democràcia basada en l’ideal ètic de la llibertat individual. Més enllà de la participació de la ciutadania en processos de deliberació –així es pot resumir la seva proposta–, la democràcia ha de garantir la llibertat individual que és inherent a les altres dues esferes de l’eticitat: les relacions personals i les relacions laborals
Format: application/pdf
Accés al document: http://hdl.handle.net/10803/302800
Llenguatge: cat
Editor: Universitat de Girona
Drets: ADVERTIMENT. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Matèria: Filosofia i psicologia
Títol: La teoria de la democràcia en l’Escola de Frankfurt: del projecte deliberatiu de Jürgen Habermas a l’eticitat democràtica d’Axel Honneth
Tipus: doctoralThesis
Repositori: TDX

Matèries

Autors